Page 5 - civtat4

Any I
CIVTAT IDEARI D'ART I CULTURA
O
Manresa, Maiq de 1926 N.° 4
' eoolució constant que ha sofert la nostra ¡lengua del temps de la Renaixenqa
enqa, serueix de pretext als qui encara no s'han preocupat d'escriure correcta-
ment en catald per justificar Ilur negligencia o ignorancia amb 1' excusa que res en concret no ha estat establert pels nostres filblegs, com si les publicacions de
¡'Instituto les gramdtlques d'En Fabra i tots els estudis lingüístics apareguts durant els últims anys, hagin estat llenqats a la publícítat endebades.
Per sort, cada día mlrwen aqueixos refractaris a l'eoolució del llenguatge; pero els
pocs que queden són massa toquis per deixar-se convencer amb meres explicacions: voten lligons exactes i quan aqüestes els són donades us diuen que no les entenen. Bis qui mai no aprengueren d'escriure ni en un sistema ni en un altre, no poden pas avenirse que hí
hagi avui qui els escometi a cada pas amb insinuacions amables per tal de demostrar-los llur erroni procedlr, i quan no tenen cap raó de pes a ablegar, empren per tota arma ¡'in
sult plebeu o el mot humorísticament groller. Es un procediment com qualsevol d'altre. Es un procediment, pero, en franc desprestigí i que es va esvaint a poc a poc com els ma-
teixos que encara sén serveixen.
Que el catata hagi estat un idioma en constant eoolució fins avui, no pot sorpren ded ns gens: cal teñir en compte la mlxtificació, Vanorreament a quéhavia arribat durant el periode de postració que precedí la nostra Renaixenqa. La restauració de ¡'idioma, per tant, no podía pas improvitzar-se així com així i necessitava una tasca d' anys per a
tornar-lo a la plenitud medieval, per a dignlficar-lo de les desnaturalítzacions que ha- via sofert.
Uns quants homes ii lustres entre els quals cal fer esment del doctor Rubio i Lluch,
del professor Pompea Fabra, deis eminents filblegs Pau Barnils, Antoni Griera i d'altres,
acomplien la feixuga tasca de fixar el nostre léxic; tasca que no pot donar-se com a de
finitiva del tot, per bé que ha normalitzat ja d'una manera gairebé absoluta V elaborado del nostre llenguatge i l'ha fet apte per a totes les empreses culturáis.
Quan algú dubta encara de ¡'eficacia que els estudis d' aquells mestres han tingut entre nosaltres i us objecta que no aprén d'escriure el catald modern perqué no vol seguir els canvis continuáis que sofreix la grafía d'algunes paraules, perqué no sap si demá haurá de modificar algunes regles que avui hom dóna ja com a bones, podeu respondre-lí