Page 8 - civtat4

d'enguany — hauria també qualificat de «de-
modée>, com ho féu amb d'altres fragments de les «Tardanies:», en el proleg que hi posa,
si un foiiet faceciós Íes hagués trasplantados de iiibre.
Iésquetotsduem—iunahoraoaitra ens surt — el pecat d'orígen, si el vuit- centisme fos un pecat, que no ho és. Aqueli
argument de Ventura Qassoi, tan popular, cDe la donzeiia que no es pogué casar mai>,
a qué respon sino a un concepto sentimental de l'apóleg, tipie del vuitcentisme? I aixf com hem remarcat aquest cas, podriem tro- har-ne d'altres igualment corrohoradors en Carner i en el mateix Guerau de Liost, — en aquest darrer amh un deliherat afany d'a- costament voraq i de superació novíssima i
distanciada, albora.
En mig d'aquesta trajectoria, el segon
deis mantenedors d'enguany dona la mesura del terme mig: Mn. Riher, hostil a la lírica
lopezpiconiana, devot de la perfecció de- Caries Riba, és, ensems, un concorrent pre dilecto deis Jocs Florals. Ell és l'únic autor catalá que hi ha assolit tots els títols de pre- minéncia possibles: el mestratge en gal sa
ber, la copa artística, el premi Fastenrath i el Premi Concepció Rabell — excePlidor
com és en el cultiu exquisit de la prosa i de la poesía, i — perqué no — protegit de la Fortuna.
No hem cregut pecar d' indiscreta en
aquesta comentarla frivols. Cal suplir en-
guany la impressió pública i apoteosica de la festa del maig, per les remarques diverses i
insistents deis poca punts de vista que po den recollir-se a base del seu contingut. Amb una espuma d' aquestos suggestions — Ies
transcritos — hom pot, si més no, meditar-hi Iliqons no mancados d'interés.
OcTAvi SALTOR
ELS NOSTRES CONTES EL BELL RECER (')
La carretera puja suaument, i, en tombar el turó, deixa a má esquerra, venint del po
blé, el blanc silenci del seu cementiri. Qui no ho sap es creuria, per la frescor que fa en
aquella recolzada, que allí hi ha un bell recer
senyorial, on, en Hoc de dormir-hi l'alé de moltes vides, altres vides hi sojornen sota la
caricia de les ombres i la música d' una font
cantonera. Pero no és així. Guanyats els
esglaons que duen al portal — ampie i alt, entre dos desmais que hi fan de guardians—
les pupiTles del vianant ja es senten contre tes pel reflexe fred i seré que ve del marbre de tantos tombos.
Campanetes i euros abracen el cementiri,
que va creixent sense la severitat deis xi-
prers. El sol hi cau dolqament, espargint una tebior que li ve de l'aire del mar i de la calma
extática deis voltants. És el mateix sol que en altres latituds recremá la earn de molts
que ara jauen ací tranquilament, sota la seva I um. Abans era, per ells, un sol fet urpades;
ara els és una claror pia i manyaga...
I, al grat d'aquest sol, aneu llegint noms
i més noms. I si sabeu la historia atzarosa o
plácida d'alguns d'ells, bo i assegut en un marge perfumat de violetos i groe de mar- guerides, l'aneu refent en el vostre magí, al llarg de les hores aturados. Evocareu el mi- nyó qui traspassá l'Atlántic i morí en aquesta terra ric i jove, amb les dents clavados a la pell de la fruita de la vida. I aquella dona que les ones llenqaren a la platja, una dona sense altra historia que unes robes de seda i un trau de sang al pit... 1 noms i més noms, clars, foscos, enyorats, perduts en les tene- bres de l'oblit; cendres que encara tremen si
el vent xiula en les nits brúfoles de l'hivern;
cendres d'amor o d'odi que es van fonent,
ara, en mig de la puixanqa deis camps ver-
dejants, i de cara al mar que s'está al lluny, com un ull biau enorme, encantat entre les
parpelles del cel i de la terra.
La blancor de les parets és com una rialla
apagada damunt d'aquest turó apacible. Oh cementiri sense tristesa, prometenga d' espi
ritual ropos...!
68-
Tomás ROIQ i LLOP (1) Publiquen! aquest fragment inicial d'un capítol dé novel'la en el qual está treballant Tautor.