Page 9 - civtat4
P. 9
ELEGIA PRIMAVERAE
Palau de rossinyols i de pingans,
geniada ombrí de l'arbre de l'Amor
periat de rosa i blanc de diamants, el de les branques de coral en flor,
presumit patriarca de galants!
L'amant albira al lluny son alt miratge. Si l'oreig besador son cor revifa,
com un paó que espolsi el gai plomatge sota els peus espargeix l'ampla catifa de flors, per espillar la seva imatge.
Veil arbre de l'Amor, rei del jardí,
cobricel deis festeigs deis meus passats,
esper d'amors que encara han de venir.
Perqué el doser ombriu deis teus rosats bordons florits, no l'has breqat per mi?
Ve l'onada de foc abrusadora
i al verger mor la flor, llangueix la fulla...
També a l'arbre d'amor li pervé l'hora
que el vent tot ho marceix, tot ho despulla, fins que torna I'abril que els tanys enflora.
ENDRECA:
Set noves primaveres han llanguit
sens que la saba hagi esponjat mon cor.
Ni flors d'engany ni ventijols d'oblit. Bell conqol si, de veil, quan ve la nit em troba sol sots l'arbre de l'Amor!
C. PAGES DE CLIMENT
-69
