Page 6 - civtat4

que rectificacions per Pestil s'han produit en totes les llengiies que, comía nostra, patiren la influencia secular d'un altre idioma. La restaurado d'una llengua pressiiposa un tre-
ball enorme i exposat sempre a equioocacions inevitables. Es, dones, una tasca de gene- racions i no una tasca d'indimdus.
Altrament, toí escriptor pel sol fet de teñir aquest ofici, s'imposa per endavant la
obligació d' un estudi persistent de l'idioma vernácul. No vol pas dir aixb que tots haguem d'ésser uns petits filólegs o gramátics; pero sí que tothom qui escriu ve obligat a acceptor
les normes deis qui han estat consagráis com autoritats máximes de la llengua. Els es-
criptors que es planten, que diuen ens fan l'efecte d'aquells homes que també s' aturen en un punt determinat de ilur vida,
generalment al limit de liur joventut, per afrontar els primers símptomes que els arriben de la vellesa. Mantindra més dignament l'agilitat i la forqa, sera perpétuament més jove
aquell que sap anar endavant i evoluciona amb el temps, que no pas aquell altre que
s'imposa ell mateix una fita artificiosa. Una moda de deu anys endarrera aplicada a un vestit de seda nou i flamant ens causaría, tanmateix, un efecte deplorable: tots reconei-
xeriem espontániament la poca novetat d'aqueix vestit, malgrat d'admirar la bona qua- litat de la roba.
Els homes, tan susceptibles d'esmena sempre, no ho podem dir mai ^hem viscut sois un periode de la nostra vida>. Enseal viure-la iota sencera. Ens cal donar-li aquella
flexibilitat, aquella natural elegancia deis veritables dandys. No hi ha, per tant, incompa- tibilitat entre velis i joves, sino tan sois incompatibilitat de temperaments. Recordem com
Goethe ais últims anys aprenia encara el grec pel pur desig de morir sabent alguna cosa més. L'exemple del poeta alemany enclou, dones, una Iliqó colpidora per ais veils de
totes les époques.
Nosaltres escrivim avui tal com entenem que hem d'escriure, segons les regles deis mestres. Perb aixb no vol pas dir que deu anys més endavant—si Déu ens dona vida— no ens haguem de subjectar a noves regles a les quals en cap cas no sabríem resistir-nos sistemáticament, sempre que fossin emeses pels doctes de la filología i la literatura. Na-
tiiralment que si les modificacions vinguessin per part d'homes sense cap mena de sol vencia científica, en faríem cas omís. Sempre hem sotmés les nostres vocacions al judici d' aquells que poden ensenyar-nos; perb mai al caprici deis indocumeníats o els ex-
céntrics.
66-