Page 19 - civtat4

i en la lectura: una serie d'observacions poé-
tiques, la successió de les quals només de termina el fi caprici de la sensibilitat. La rica
prosa d' En Garcés clara, concisa, de ritmes harmoniosos, ésreaimentuna prosa exemplar. La tradúcelo de «Maria Chapdelaine» és una cosa perfecta; dona l'absoluta sensació d'un treball original.
Entre nosaltres, on per tantes circumstán-
cies, les personalitats, endarrerides, triguen molt a atényer la perfecta expressió, aquesta felicitat expressiva d'En Garcés, tan jove,
té alguna cosa de miracle.
Al contrari del que pensa el meu amic
Junoy, jo considero aquesta perfecció, aques ta normalitat en un jove, com la més gran
fermanga de grans realitzacions futures. La idea que el jove per ésser jove, ha d'ésser
eixelebrat, agosarat, genialment imperfecte,
original, renovador, és una idea absoluta- ment romántica i una veritable equivocació
psicológica: ens portarla a rebutjar la norma- líssima precocitat d'un Mozart, d'un Rafael.
La crida a la joventut quefa En Junoy en la
seva recent conferéncia em sembla equivo
cada i immoral. En altres époques en qué la
inteLligéncia predominava, sempre s'ha con-
siderat que el jove no ha d'ésser avalotat i
aixelebrat, ádhuc en el bon sentit de la
paraula, sino que ja és per natura prou de- cantat a esdevenir-ho i per aixó justament
cal disciplinar-lo, donar-li el gust de l'obe-
diéncia, del respecte ais seus mestres, ais talents qui ja triomfen al seu entorn; exigir-li un domini el més rapid i més perfecte possi ble de la técnica del seu art i deis mitjans expressius. Lluny de creure que joventut vo- iia dir originalitat bé sabien que l'originalitat, la veritable i sólida originalitat, havia de ve nir després amb els anys d' experiéncies, d'estudis constants, de penetració cada cop més conscient en la personalitat própia. El necessari és que el jove es faci ben bé cárrec d'aixó i que no s'aturi, seduit pels merescuts llorers jovenívols i aspiri amb totes les seves forces a les futures superacions, ais ulteriors enriquiments.
La precocitat en el futur gran artista,
lluny d'ésser una excepció perillosa, és un senyal infal'lible. I en aplicar aqüestes refle
xions al cas de l'estimat Garcés, ho faig amb plena confianza i amb una gran jola.
Esti! modélic
I ara que hem parlat d'En Soldevila i d'En Garcés, no vull perdre l'avinentesa d'escriure-us algunes reflexions que fa temps em bailen pel cap sobre la nostra prosa. M'inviten a fer-ho uns comentaris sobre el nomenat estil modélic que escrivia no fa gaire el benvolgut editorialista de . Ell proposa com a estil mitjá de- finitivament modélic, el d'En Soldevila, el d'En Garcés i el d'En jordana ('). Acabo de
parlar-vos de les excel'léncies d'estil d'En Garcés i En Soldevila; peró aquella solució en el problema estilístic em sembla franca- ment massa simplista. Son les necessitats
d'expressió nombrosíssimes i diversíssimes d'una espiritualitat i d'una época les qui han de decidir sobre el modelisme d'una prosa. Ara bé, els estiis d'aquests tres escriptors
poden satisfer totes les nostres actuals ne cessitats expressives? Aqüestes proses, se-
gons les qualitats que ara mateix jo us lloa-
va, servirán, sí, pera certs moments expres sius nostres vitals o artístics. No direm, dones,,
que son modélics, sino que tenen qualitats
modéliques i en aquest sentit, ja no ens cal- drá excloure d'aquesta categoria d'exempla-
ritat les proses d'altres escriptors. Hem ex-
haurit, per exemple, totes les Iliqons que enclou l'estil d'un Emili Vilanova, d'un Gar
ner, d'un Ruyra, d'un Pere Corominas, d'un Garles Riba, de tants d'altres escriptors ex cel "lents? Qué en fará, per exemple, un as-
satjista filósof, de l'estil poétic, finament
imatjat d'en Garcés? Qué en fará un escriptor
apassionat, líric, de l'estil d'en Soldevila? í
aquí arribem a l'equivocació fonamental de
l'amic periodista. Gonsiderar l'estil en ses
qualitats purament abstractos, formáis, com a deslligat del contingut espiritual biológic o
poétic. I és aquest contingut abans de tot el qui fa la qualitatd'un estil.
(1) Coiifesso coiiéixer poc els escrits d' En Jordana per poder valorar respecte d'ell Popiiiió de l'articulisia.