Page 21 - civtat4
P. 21
nitat d'un estil. Un ignar confondria la faciii- tat d'una meiodia d'opereta amb la senzlllesa i la claretat d'una melodía de Mozart o de Qluck. La diferéncia será que, com més aproíundiu en la meiodia inferior, més pobre la trobareu. I ádhuc 1'ignar, de primer entu siasta, aviat se'n fastiguejará. La meiodia bona resistirá, amb guany creixent, tots els
aprofundiments i repeticions. L'obra d'art, solida, complexa i senzilla a la vegada, altres
vegades ho hem establert, és un Fet Infinit de qui mai no exhaurireu la significanga. Els
elements d'originalitat superficial, les rareses
d'imatge, els tics personals, les individuals
posturetes, les modes, passen; sois resta
aqueix treball superior de perfecció albora bella i expressiva; la riquesa i la complexitat
d' una persona ben dotada sí, pero ben edu
cada, ben culta i ben conscient. Negarem la
importancia deis escriptors qui no es trobin en aqüestes condicions? No, llurs dots, so-
vint molt estimables i admirables, són uti- líssimes en una república ben ordenada; i ádhuc els més inferiors realitzen llur missió de mantenir viva en alguns sectors socials l'atenció envers certes coses de l'esperit. Molts d'ells compleixen aquella missió tan estimable deis petits i modestos foraminífers
qui semblen vinguts al món per a morir en mas- sa i perqué l'amuntegament de llurs closques
formi enormes i solids blocs. Així la nostra lite ratura ha tingut i té en el periodisme, en la
política, en la literatura sobretot, nom- brosos foraminífers. Penseu en els centenars de gents qui han escrit per al nostre teatre, abundosament.
Les époques clássiques són les marcados
per aqueixa educació complexa, per aqueixa consciéncia absoluta deis mitjans expressius
i el perfecte domini de la materia per la for ma i l'estructura. I aqueixes qualitats són in- fal'libles per a la gloria futura d'un escriptor. Sempre s'oposaran a la consagració plena i definitiva d' un escriptor, les seves ignorán- cies, les seves negligéncies d'escriure i de compondré. Hi ha un punt de perfecció qui entronitza els talents i en canvi deixa en si- tuació equívoca davant deis segles persona- litats magnifiques, genis veritables. Aquesta és la situació de la major part de les grans
personalitats romántiques. Sempre alguna tara d'inferioritat, de pobresa, ádhuc de ridí-
cul i de grotesc els priva d'ésser col'Iocats vora els millors: són gent vora eismillors, de mala companyia. Vora d'ells sempre teniu el
neguit que cometin alguna inconveniencia. I ara, amiga, no oblidem que nosaltres
hem d'ésser més exigents encara en parlar
d'escriptors o d'artistes o d'homes modélics.
Perqué tenim en el comenQament de la nos tra cultura la gloria immensa d'un gran es
criptor modélic: Ramon Lull. Heus ací un es-
perit total, heus ací l'home qui ens dóna, cas únic en la cultura del món, de primer antuvi,
un estil, un llenguatge aptes per a totes les manifestacions de la cultura: religiós, filósof,
poeta, novePlista, ardent i refinadíssim artis ta de la paraula, profund i complexe i albora
ciar, senzill i harmoniós. Aquí teniu el patró de i'estil modélic: no oblidem aqueix patró en establir les nostres valors literáries.
JosEP M." JuNOY — El Gris i el Cadmí
Feia molt de temps que tenia viu desig d'escriure sobre el caríssim Junoy. Ara me'n dóna avinentesa la publicació d'aquest llibre. Reunides ja les notes que ell m'havia sugge- rit, una rescentísima conferéncia a l'Ateneu ve a completar la meva personal visió de l'escriptor i de l'home.
En Junoy és un deis exemples més vius d' inquietud, de noble inquietud espiritual
que podem oferir. Un daler constant de re- novació en el sentit de purificar-se, de per
feccionar cada cop més la seva espiritualitat i la seva obra. Un tanteig incessant en I'art i en la vida, una replasmació cada cop més cons cient de la seva ánima, ens el presenten com un tipus ben representatiu de les inquietuds i aspiracions de la nostra época. Un deis motius més poderosos d'interés envers ell,
és que les diverses etapes de la seva elevació, són determinades, més encara que per expe- riéncies literáries o artístiques, per experién- cies sentimentals, vitals. El camí que altres recorren guiats pels Ilibres i per la reflexió, per l'afinament intel'lectuai cada cop més penetrador en la comprensió d'unes normes