Page 17 - civtat4

LLETRES A UNA AMIGA CATALANA IV
Carles Soldevila: EL SENYORET LLUÍS — Tomás Garcés: PAISATGES I LECTURES. Traducció DE Maria Chapdelaine - ESTIL MODELIC — Jose? M." Junov: EL GRIS I EL CADMI
Carles Soldevila — El senyoret Lluis
Feia molts d'anys, des de la publicació de L'Abrandament que no havia escril d'En Soldevila. D'aleshores enqá, el seu humoris- me íinament satiric, la sobria elegancia del seu didfan estil en el Ilibre, en el periodisme i en el teatre, li han donat una justa nome- nada. Realment, és una gran adquisició per a la nostra literatura, un estil així tan ciar, tan concís, que presideix la més fina i educa da intel ligéncia; estil propi per a l'enginyosa causerie; per a contar les més fines i picants anecdotes. Un estil qui, potser, no ha trobat encara la seva digna matéria. Hi ha qui troba En Soldevila de vegades un xic massa ago- sarat en els assumptes i s'escandalitzará si jo die que tindria curiositat de veure'l aplicar-se a contar fines i malicioses anecdotes, a l'es- til de les qui es plaien a escriure alguns pro- sistes franceses admirables del segle XVIII. Pensó en el gran Crebillon fill, una de les meves irresistibles admiracions, de qui vuli parlar algún dia, i en el Senyor de La Mor- liére, l'autor d'aquell immortal conté subtilís- sim i entramaliat que es diu Angola. (Jo tro- bo en manta página de «Le Sofá»—deixant- ne (le banda algunes ja desvergonyides o insubstancials — o de «le Hasard du Coin du Feu», més penetrado psicológica de la vera i de la bona, que en mitja dotzena d'obres de Pau Bourget).
En canvi. En Soldevila aplica, anava a dir, malversa, les grácies intelMigents del seu
estil, a fer-nos no ja suportables, sinó deli- cioses, les més banals anecdotes de la nostra
petita burgesia i a contar-Ies tot somrient-ne, amb una minuciositat, una simpatía, gairebé
amb un amor, dignes de millor causa.
I aixo que die ara, no és sinó una ratifi
cado del que ja deia en parlar del seu primer liibre.
Són tan insignificants els nostres petits
burgesos? els passen realment tan poques, tan petites coses? Jo pensó que no; jo pensa
que la vida és sempre trágica, ádhuc quan més cómica la trobem. El cómic, el gran có-
mic, no és sinó un mirall deformador del trágic;
peró no és mal un joguineig insignificant. Nom- broses observacions, nombroses experiéncies
em demostren que ádhuc en els sectors socials nostres qui més incolors poden sem blar-nos de primer antuvi, el novelMista, el contista podría trobar matéria, no sois per ais drames més intensos, sinó per a les comedies més entremaliades, els contes més boca- ciescos. Penseu en la classe social de certs
personatges de Balzac, dels escriptors rus- sos o dels que el Bocaccio sovintposa en els
seus contes. Dones: En Soldevila té una vi- sió parcial, parcialíssima de la gent nostra; recerca en els petits medis burgesos, volgu- dament, els moments d'insignificáncia. Jo m'explico aixó per un gust de virtuosismo literari. Amb temes així, és més difícil de fer Huir les grácies estilístiques i l'enginy del comentari.
Hi ha, amb tot, un perill, que jo senyala- —77