Page 20 - civtat4

Ell té preferéncies per 1' est!! planer, aixi, repetim-ho, no n'hi ha de modélics per
mitja i rectiiini, el qual correspon a una antonomásia; sinó escriptors amb certes qua mena determinada de continguts, pero no litats modéliques.
a tots els continguts possibles. Jo, so-
bretot, penso quefóra una gran desgrácia per a la llengua nostra llevar-li en la més petita
proporcio, I'absoluta llibertat de moviments i de ritmes i de nombre i d'abundáncia. No s'ha remarcat prou el mal que ha fet a la
llengua francesa, per exemple, el considerar com a modélic l'estil d'un Voltaire. El fran
cés modern no pot traduir ja Shakespeare, com remarcava Gide, ni el Dant, ni la majoria deis grecs; i els perills qui la menacen, d'es- devenir una llengua morta, sois podran evi- tar-los els joves escriptors qui vulguin tor- nar-la a la llibertat, a la diversitat, a l'abun- dáncia, a la vida pletórica d'un Rabelais i d'un Montaigne.
Travessa la llengua nostra un perill, en
opinio meva, formidable i és aquest d' adop tar d' una manera massa exclusiva les línies
rectes, la geometrització del francés o de
l'anglés moderns. Una sintaxi, per exemple, massa exigent, podria ésser-nos funesta; el
treball damunt les formes abstractes del llen- guatge no ha de fer oblidar mal les múltiples
exigéncies de l'esperit i de la vida. Tenim una llengua vivent, rica, diversa polifónica,
com poques n'hi ha; procurem no llevar-li
vitalitat encloent-la dintre limits massa estrets
gramaticals o estilístics. Mai insistirem prou sobre aixó. ja veieu, dones, amiga, com el
concedir qualitats modéliques a l'estil d'un
escriptor és un problema més delicat que no sembla.
Els escriptors modélics per antonomásia, són rars en totes les literatures. L'escriptor
per antonomásia modélic, necessita posseir una suma de qualitats tan diverses, que rara-
ment es trobaran en un sol home, ja ho he dit altres vegades: 1'escriptor modélic ha d'ésser, no solament home de gran intel'li-
géncia, de gran inspiració, sinó d' una vasta i diversa cultura; el seu estil seré un tresor
sagrat on aniran a enriquir-se no solament
i'escriptor i el poeta, sinó l'home de ciéncia, el filósof, el politic, com l'home de societat i l'home del carrer. Penseu en un Dant, en un
Shakespeare, en un Plato. Pora d'escriptors 80-
Cal, pero, que tots ens esforcem per a acostar-nos ben conscientment a aquell ideal. I per aixó cal teñir cada cop més la conscién- cia que l'escriure com el pintar, com el fer música requereixen el do abans de tota cosa;
peró són també un ofici, una professió, els quals és necessari minuciosament i durant llarg temps aprendre, i necessiten diversitat de coneixements i estudis. Quan els nostras
afahys d'avui, arreu del món hagin profusa- ment difós altra vegada l'educació, la cultura
humanística, será cada vegada més gran la sorpresa de la gent a venir en veure amb qui na facilitat a l'época nostra adquirien renom
d'escriptor o de poeta tanta de gent qui no sap d'escriure. Com es sorprendran en veure que teniem escriptors i ádhuc académics els quals, ignorants de les llengües mares,no pos- seien de la significauca deis mots, sinó les més vagues i més equivocadas referéncies; es criptors qui ignoraven la filiació exacta de les paraules que escrivien i gosaven a dir-se escriptors. Escriptors aixi desprovistos d'edu- cació filosófica, qui no sabien lligar dues idees seguidas, qui no s'adonaven de les ab surdas contradiccions que per no haver aprés de pensar, brollaven a cada moment de llurs
plomes. No obstant aixó passa amb gran
majoria deis escriptors d'avui. Afegiu la ig- noráncia de la história política, de la historia
de la cultura, de la história de llur professió; el desconeixement de les grans obres mes- tres del passat, la mancanqa d'una sólida educació moral i tantes d' altres mancances i comprendreu un cop més la necessitat, abso luta, indispensable sota pena de barbárie, de l'educació humanística amb base filosófica. Aixi com hi ha gent nombrosíssima qui es pensa estimar la música quan estima només un superficial i sentimental afalac de les se- ves orelles i deis seus instints més inferiors, aixi gent nombrosa es comporta en 1' art i la
literatura.
El secret del gran estil ha anat per-
dent-se. Les qualitats veritables del bon
escriptor no són per a la majoria percepti bles; peró són les més sólides i fan la peren-