Page 18 - civtat4

va fa anys a En Soldevila i és el d'habituar- se massa ais temes banais, el d'arribar a identificar massa el propi esperit amb ells.
No insisteixo; pero sí vull treure partit de r interés i I'apassionament que ha produTt lanovel'letaquidonatitolaaquestvolumde narrations. Aquí el drama hi és, a punt de tocar en la tragedia; hi ha un personatge, la criadeta Julia, qui té una ánima forqa interes- sant. L'estil segueix essent sobri, elegant, incissiu finament, vibrant d'un amargat som-
riure; pero I'ompie de cap a cap del llibre, continguda, una forta palpitació humana. Julia té una ánima més subtil i complicada que molts no pensen; un talent natural 1 una
penetra ció de la vida, que sois la més abso luta manca de sentit psicologic podría trobar
inversemblant en una noia de la seva classe. En Soldevila ha tractat el tema amb una gran
discreció, digui's el que es vulgui, i jo since- rament pensó que no s'ha excedit en cap
moment. L' escena cabdal qui ha provocat
aquests dies tants de comentaris, com més r he llegit més l'he admirat, per la seva hu-
manitat profunda i,— potser el mot estranya-
rá—, per la seva poesia. Qui tingui un just sentit, pur, net i Ileal de la vida humana, un cop venquts els escrúpols d'una primera lec tura, ho reconeixerá. Cap, absolutament cap, deis details que dóna En Soldevila, deixa de semblar-me psicologicament i humanament
indispensable. Llealment confesso que ni l'escena em sembla immoral ni em sembla
En Soldevila haver-hi ultrapassat la més ele
gant decencia. I el mateix sigui dit de tota la narració. Pensó que no sóc suspecte
d' amar en literatura els temes baixos i bar-
roers, i confesso, contra l'opinió del meu estimat i admirat Manuel de Montoliu, que
el tema del «Senyoret Lluís» no em sembla barroer ni baix i que, al contrari, enclou una
representado artística d'una penetrant huma- nitat i a moments, vull repetir-ho, d' una in tensa poesia.
No insistiré més, per ara; espero els arti cles anunciats en sengles revistes, d' En Montoliu i d'En Soldevila, per a dir-hi la meva un cop més, en aixo de la moralitat en art. Pensó que les meves raons prou es tras- lluen en el que acabo de dir-vos.
L'important és que En Soldevila es mos- tra en aquesta obra com un bon novel'lador
psicoieg. No oblidi que la novel'la psico lógica, dones, pot donar el seu estil admira ble, el digne contingut que us deia en co mentar.
Tomás Qarcés — Paisatges i Lectures — Traducció de María Chapdelaine.
Fa molt de temps que desitjava trobar avinentesa de comentar la personalitat i l'obra de Tomás Qarcés. Aquests dos Ilibres me l'ofereixen i ho faig amb veritable jola. L'he seguit sempre amb viu interés en totes les manifestacions de la seva jove personalitat, bellament dotada. Ell sap unir a les qualitats d'una sensibilitat molt fina, d'un lirisme sub til, la consciéncia d'un constant experiment renovador i perfeccionador deis seus mitjans expressius, depurador de les seves paraules tan belles. Si alguna cosa li he retret ha es- tat de no ésser prou fidel a la seva ánima de
poeta i de cercar-ne l'expressió en mitjans qui li són exteriors i ádhuc estranys, en comp- tes de cercar-los en la riquesa de la propia intu'íció tan fina. El xarrampió. de neo-popu- larisme que En Ventura Gassol vaencomanar a tota una jove generació, l'ha privada sovint
d'expressar-se amb tota sinceritat i puresa. No insistiré avui en alió que he dit tantes
vegades. jo espero d'En Qarcés, quan ell ajusti una expressió absolutament original, sense retórica popularista, a la viva origina- litat de la seva intuí'ció, quan ell entri de pie en les tradicions de la gran cultura mediter-
ránia, que ell pugui ésser el Mozart de la nostra
poesia. I aixó será quan una vasta i comple xa cultura humanística es fongués harmonio-
sament amb la seva cultura folk-lórica i aquell domini sorprenent que va adquirint de la
paraula justa, pura i bella. Vós qui sou gus tadora de coses fines i delicades, amareu
aqüestes págines de prosa poética, aqüestes dioagacions, en el bon sentit de la paraula, on un lligam molt prim encara de pensament, va unint dolces imatges, intuTcions subtils. El procediment és el mateix en els paisatges