Page 16 - civtat4

xuda, atenuada a la base i a l'ápex i coberta de Margues escates imbricades, d'aspecte i
consistencia d'encenaMs; és dura, llenyosa, i
segons els autors (perqué jo no he voigut esberlar i'exempiar), buida de dins, fistulosa,
amb les parets internament fibroses i amb un cordó fibrós centra! dit funicle (fig. 2, f). A l'extrem de la cama s'hi assenta el barret, ample de 11 centimetres, pel dessota His, ape.rgaminat; pel dessobre cobert de filaments curts, que formen com una borra plena de pols bruna, les espores. Aqüestes tenen les característiques ja esmentades.
;j; i: rj:
Al senyor Conrad Pujol li va ésser impos
sible determinar aquesta raresa botánica. Cap
culpa per a ell! Les flores hispanes no duen el bolet per la raó senzilla que mai no havia
estat trobat a la Península; ho fou a Franqa, al departament de TAllier, prop de Moulins, i en tres o quatre localitats italianes deis en- contorns de Nápols i Florencia, per parlar deis paYsos més prbxims a Catalunya. Si ac-
ceptem el parer de Ladisiau Holiós (Die Gasteromyceten Hugarns, p. 41) és especie única en el genere Battarrea i cosmopolita, trobada, sempre rara i escassa, a les cinc parts del món. L'exemplar de La Noguera és potser el més gran de tots els descoberts fins ara, car Holiós dona com a longituds ex tremes de la cama les de 10 a 38 centimetres.
i aquel!, com he dit, la té de 43, i pel capel!
les de rS a 5'5 centimetres, i el nostre el té
d'll. Diu Holiós (1 c., p. 38): «La forma
d'aquesta especie, i, sobretot, la seva gran-
dária, varien extraordináriament, tant és aixi
que jo de tots els exemplars que he pogut
estudiar no n'he trobat dos d'iguals. No és,
dones, cap estranyesa, que aquest bolet cos
mopolita, habitant esporádic de les cinc parts del món, pero bastant rar, hagi estat descrit
sota noms diversos segons els diferents llocs on ha estat trobat. El més antic de tots i el més corréete és el de Battarrea phallofdes (Dicks.) Pers.»
Aquesta especie mancava al Museu de Ciéncies Naturals de Barcelona i res d'estrany
no lé la cosa. A Hongria, un deis paYsos
d'Europa on sembla més freqüent, havia es tat trobat vuit cops fins l'any 1904, i el Mu
seu Nacional no en tenia en aquella data sinó un exemplar, i la Universitat de Budapest, dos.
Heu's aquí com nostre tresor floristic pot ésser augmentat per persones humiis i no aciencades, com el senyor Grau, de Monis- trolet, i protegit pels intel ligents i curosos de les nostres coses, com el senyor Verneda, a qui dono grácies des d'aqui per haver-me fet conéixer una especie del Bages de tant i tant d'interés.
Pius FONT I QUER
76-