Page 22 - civtat3

la literatura, la mena de personatges, ni les maneres expressives d'aquest escriptor; pero com a critic, sentó un gran respecte envers les personalitats i considero que és injust i noible exigir-Ies que siguin diferents de com son. L'estética exclusivament preciosista qui solia imposar-se'ns fa alguns anys, va es- guerrar no poques personalitats i va posar-ne en perill d'altres. Pensant-ho bé, sobretot
després de ilegir aquesta novel la, jo m'afigu- ro un Santamaría volent adoptar maneres més
refinades i estudiar personatges més subtil- ment complicats i no puc menys de pressentir en tal cas la seva personalitat potser esguerra- da i disminuida. Sigui, dones, com és, amb el seu goig entramaliat de tabular: rabegi's en
aquelles escenes intensament sensuals, com aquella tan brutal del tren i les qui seguei- xen, al migdia de Franqa, amb el bestial deliri del personatge i l'operació cruenta que han de fer-li. Faci anar els fets a cops de puny, conjuminant els contactes o els allu- nyaments deis personatges, tan il'lbgica- ment com li convingui; i segueixi retratant tota aqueixa gent primitiva i gruixuda, qui al cap i a la fi és ben nostre i representa
époques i situacions ben nostres; doni'ns en ses pagines aquesta fermentació formidable
de pasta humana en formació. En Santama ría quedara com un literat representatiu d'una societat i d'una época que tots voldríem ja ben allunyades de nosaltres; i, malgrat tot, com un veritable, vigorós artista, qui, a la seva manera, ha sabut obtenir d'aquells ele ments racials primitius amb els quals tan pro- fundament simpatitza, pagines d'un art barbar i vigorós. Recordem només aquelles escenes
alMucinants de l'atemptat al Liceu; les pagi nes de Tarascó; els capítols del Ilibre cinqué, amb la venjanqa terrible del marit ofés i la conversió del protagonista; i d'una manera general tots els personatges d'aquesta obra, tan vivents, qui us deixen en el cervell com el contacte, la impressió material d'ha- ver-Ios conegut.
60—
JosEP M.° Capdevila — Com s'ha d'escriu- re una lielra en catalá.
La col'lecció popular Barcino qui ha pu- blicat també tres Ilibrets utilíssims de Pom
pea Fabra, ha donat aquest fascicle de Josep M.® Capdevila, que voldríem veure en moltes
mans qui no cauen certament sota la deno-
minació de popular qui designa aquesta bi
blioteca. Així com mant pintor nostre deis
qui es cotitzen, hauria encara menester de certs manuals escolars de dibuix i pintura, i
mant poeta acreditat, no faria malament de saber-se tais Elements de retórica i poética, molta gent nostra de la qui figura i passa
per cuite, per savia i ádhuc per elegant, hauria gran profit de consultar aqueix Ilibret
d'En Capdevila.
Arreu del món les valors més altes, més
aristocrátiques i més fines, es veuen avui
menaqades per onades de brutalitat i de bar- bárie. Davant deis fatals, inevitables, cap-
giraments qui vindran a canviar la faq del món, cal fer tots els possibles per tal de salvar aquelles valors; cal exaltar amb totes les nostres forces, no sois les supremes valors de cultura, sinó les més exquisides virtuts de refinament i elegancia; i cal pensar, amb sanitosa franquesa, com és dur aquest
problema encara entre nosaltres.
Només apreses en un verb propi, aquell
qui és consubstancial amb la vida més pre
gona del nostre esperit, les altes normes de cultura i d'educació poden ésser ben assimi-
lades; i aquest, des de fa segles, no ha estat el cas per a nosaltres. Apreses en verb es-
trany, aqueixes Iliqons i aqueixos exemples romanen exteriors a l'esperit; són evocats
com a coses superficials, regles exteriors,
que hem d' imitar; són per a tanta gent nostra, pura mimesi, no moviments directes i sincers de l'ánima ben educada. D'aquí vénen aquesta superficialitat, aquest aire d'artifici i d'encarcarament que prenen les
paraules i les maneres polides en tanta de gent nostra.
El fons ha restat barbar, i secularment esclau. Teniu al davant homes de carrera