Page 21 - civtat3

anatema que llenqa ell, en nom de 1' esperit i de la Interiigéncia contra la concupiscen
cia, la baixesa i la barbarie. Perqué la nostra actitud platónica no ens priva de comprendre, adhuc ens fa comprendre millor, el coratge, la noblesa de l'actitud realista, batalladora d'Andreu Rojals, el protagonista de Servitud.
Tots els personatges alts o baixos de La Llanterna son mesurats en aquell Ilibre se-
gons la violenta mesura de la indignació. Els mediocres o els atuTts resulten així
menyspreables, vilíssims; els ignars podero sos i concupiscents, resulten d'una grotes-
queria repugnant. Els torts, els detectes per sonals, ens apareixen com a tares nausea- bundes i la comedia grotesca de les Unites
mesquines, adquireix sota la ullada i l'em-
penta de la indignació del protagonista, ca- rácters de tragedia. Si de la Iluita en la rea-
litat cap eficácia no en resta, les pagines
d'aquest Ilibre han de teñir molta eficacia. Bona fuetada, bon revulsiu a favor de
l'esperit i de la intel ligéncia! Dos immensos
grups socials igualment ignorants, en la ma-
joria de llurs components, igualment concu
piscents, barbarament materialitzats, brutal- ment Iluiten pel material predomini i es donen
la má contra tota digna Ilibertat de l'esperit,
perqué ambdós grups en el fons son una ma- teixa barbérie; entremig d'ells, el grup inerme
deis homes d'esperit i d'intelMigéncia. Bella
cosa, dones, que el sovint escarnit intellec
tual, aixequi el seu front digne i la seva veu
indignada, enfront les vils forces enemigues i els llenci el coratjós anatema. L'eficácia
moral i social d'aquesta obra, pot ser molt
gran en l'época nostra, davant les dues bár- bares forces formidables qui s'estan prepa-
rant per a una Iluita, la qual, si Déu no hi
posa remei, esdevindrá la más feroq i la més brutal que han vist els segles. 1 també la més inútil, pesi a tots els qui donen una
exagerada importancia a les truculents, pero superficials agitacions historiques. Per da- munt de la bestialitat i de la sang i de la
forqa bruta, l'obra de l'esperit continuará la via seva.
Literáriament manquen a l'acció d'aquest Ilibre les líneas netes, clares, definides de
l'obra verament literaria; en el drama total
com en les conductes deis principals perso
natges, hi ha les sinuositats, les vacil'lacions, la confusió sovint que ofereix la vida real;
pero tots els personatges son viventíssims i no sois interessen com a reprodúcelo d'éssers
que podem haver conegut, sino que estem segurs que en un lector estranger, per exem- ple, produirien gran efecte de realitat litera ria, altament significativa.
Hi ha en l'estil de les dues obres que us he
presentat, un guany enorme envers aquella sobrietat, aquella nuesa que m'han semblat sempre l'ideal d'excel'léncia per a En Fuig i Ferrater. La seva personalitat vigorosa, la seva trágica i poderosa concepció de la vida, no s'avindrien amb un estil molí, curvilini, amic de subtileses i disquisicions. El pre
cepto de Goethe: un mot per a cada cosa, (espiritual o material, és ciar); la norma d'estil que Jules Renard s'imposava en les seves Memories «subjecte, verb, complement», em semblen haver de presidir cada cop més una expressió rápida, nirviosa, concentrada- ment significativa, en les obres del nostre il'lustre amic.
Joan Santamaría — La Filia de Tartarí
Fullejant ara mateix els meus Díálegs Critics qui han de sortir en volum, trobo
unes págines sobre les Histories extraordi-
náries d'En Santamaría. Págines les quals
podría reproduir ací a proposit d' aquest
Ilibre, com a proposit de «Ma vida en doi-
na», sense teñir d'afegir-hi, ni treure'n res. Dues frases vull només retenir-ne. Deia
Eleuteri d'En Santamaría: «Jo el cree un cas formidable d'energía biológica»; després més avail expressava un desig: «Jo espero veure un Ilibre seu d'on aquest element fan- tástic sigui banit; no les folies aventures, ni l'entusiasme verbal».
Amb més unitat novel'lesca que en les memóries del «Doctor Verdós», heu's ací en
aquest Ilibre el meu desig realitzat. Personalment, jo no tinc cap simpatía per
-59