Page 20 - civtat3

Servitud
Noveria? Pamflet? Document historie disfressat? Cap de les tres coses i totes tres coses és aquest ilibre. L'autor el nomena pamflet i és i'esperit de pamflet el que hi predomina. Massá apassionat per ser historia, massa real per a ser novel'la, pero tots els fets reals hi experimenten la deformació a moments violenta, que els imposa la indig- nació i el proposit noble de I'autor. Com da- vant de tota realitat complexa, la nostra visió, si no és minuciosament científica o filo-
, sófica, dependía de l'actitud que adoptem en- front deis fets.
Jo conec íntimament En Duran i Grau l'amic absent qui escriví al protagonista d'a-
questa obra una lletra qui en constitueix en cert sentit la moralitat. No a causa d'un frivol
aristocratisme intellectual menyspreador de les realitats immediates. En Duran i Grau mantenía una defensora barrerra de polidesa éntre ell i els companys de redacció de La
Llanterna; ans I'amor ferventa envers uns ideals i unes normes eternals i molt més
reals que aquells qui I' envoltaven i que
ell mateix, l'encoratjava a mantenir la seva
actitud d'isolament i a l'ensems el privava
d'odiar i menysprear algunes animes atuTdes;
la polidesa no ha estat per ell compresa mai
com arma d'individual defensa ni d'astúcia
diplomática, sino com a veritable instrument
d'harmonia i per tant, d'amor. El qui adopta
aqueixa actitud platónica davant les realitats, no és impacient d'acció ni de Iluita; la plena
confianza en les Idees 11 dona la certesa que elles aniran penetrant irresistiblement les
realitats materials i que l'impacientar-se, el
desig de renovado immediata, de revolució, només porta dolor i tragedia. Per aixo l'amic Duran i Grau creia més eficaq en aquell medi el seu cortés isolament i, no ja contra les persones, sino contra les forces fatals qui les movien i les atuí'en, creia ell més eficaQ
que una intervenció immediata, que un inte rés massa viu i sostingut per aquelles per
monótona. Pero ell, lluny de rebutjar-la i ge-
megar sota d'ella com sota l'opressió d'unes
cadenes, ha cregut sempre en els inefables benifets de feines tais i ha sabut treure'n
joiosament satisfaccions i eficácies que molts no poden sospitar. En la tasca inacabable de
traduir telegrames estrangers, ell es Iliurava a mil diverses experiéncies en el treball de
l'estil, per exemple. Després, a través la se- quetat, la insipidesa de l'estil convencional
telegráfic, ell es passionava pels moviments de realitat, de vida, de pensament, que els esdeveniments anunciats significaven; i la seva imaginació i el seu pensament joiosos es movien i s'enriquien per damunt de la tasca monótona. Per aixó ell, prou ho saben els seus companys, mai, ni un moment, no ha sentit disgust ni fatiga en aqueixes labors
que se'n diu entenent-les malament, mecáni-
ques. Altrament ell tenia sempre a l'abast de la má algún Ilibre d'or deis que tant ha esti-
mat sempre; ara els diálegs de Plató, ara les Poesies de Goethe, ara la Díoína Comedía, ara un volum de Ramon Llull. Ell sabia les indignacions, els odis que sovint la sola vista d'aquests Ilibres damunt la seva taula despertava; peró com podien ferir-lo aquells odis i aquelles indignacions, ni ádhuc les grosseres burles que li dirigien, envoltat d'a- quells baluards d'esperit i d'infel'ligéncia?
Volgudament, amiga, he insistit sobre l'actitud d'En Duran i Grau enfront la vida i
els homes per que és, no és cert? la nostra actitud. Vos com jo, esteu segura que res no
prevaldrá contra l'Esperit, malgrat de totes les Iluites i pertorbacions momentánies. Veieu
de qué servia davant l'Esperit a La Lían- terna la seva puixanqa material? De res ab- solutament de res. Quina eficácia tenia en la nostra vida política i ciutadana? Absoluta- ment cap. Qué resta ja de totes aquelles trá- giques o grotesques Iluites que ens descriu Servitud? Res absolutament, res. Les medio- critats, les concupiscéncies i els egoismes reprengueren, tot just l'agitació passada, llur decurs.
Es a dir, res de materialment victoriós; en resta, peró, aquest Ilibre; en resta aquest pliment extricte de la seva feina mecánica i alt i noble exemple; en resta el coratjós
sones i aquelles coses, tancar-se en l'acom-