Page 24 - civtat3

d' aquests, em mirava una reproducció
d'aquesta tela apareguda di Navidad, publi- cació curiosíssima del Círculo Artístico de
San Lucas, que velé Hum l'any 1894. Si
aquesta reproducció no ment, el Llimona de
retapa de Ultimes Pasqües era un pintor formidable amb un pacient pero cálid conei-
xement de la técnica i amb un tráete sapien- tíssim de la materia, disposada d'una manera
plana, sense gruixos de cap mena; obtinguda la bona qualitat per distintes superposicions
de la pintura. Davant C Úitimes Pasques hom sent que, si bé el Llimona de la darrera
época havia guanyat en lirisme i en conscién- cia pictórica, havia potser perduí qualitativa-
ment. Úitimes Pasqües és&n quanta qualitat bo com un bon Degas — fins la mateixa im-
puresa de l'anécdota fa pensar en aquest mestre. Mireu-vos, si us plau, la manera com está tot pictoricament acabaí en aquesta te la. Dieu-me si hi ha gaiie gent avui dia que sabés fer unes cadires tan ben pintades com les d'aquest quadro, amb tots els reflexes del verm's a munyeca i amb un respecte tan deli- cat i estricte de la matéria llisa i suculent. Cal no oblidar que Llimona era pintor moltes
vegades malgrat el génere. El sentimentalis-
me, l'anécdota cristiana o católico-social de
vegades era tan expressada de pintor, que tota impuresa desapareixia sota 1' ull del pin tor que feia, de les escenes més o menys ben
disposades teatralment o íntima, matéria es- trictament pictórica. Ara, quan Joan Llimona
es perdia en el món de l'orador, aleshores realment, era algunes vegades apictóric i fins
potser antipictóric. Es pel gran nombre d'obres reeixides que no oblidarem a Joan Llimona.
•+*
Un esdeveniment importantíssim fou la
Exposició de Les Arts i eís Artistes que dar- rerament s'escaigué a les Gaíeries Laietanes, i d'aquesta Exposició cal remembrar, sobre-
tot, l'aportació impressionista, hol'landitzant de Feliu Elias. No puc oblidar tampoc el deli- ciós paisatge de La Serra del Garb, d'lu
Pascual, una de les obres mestres del paisat- gisme modern, en la qual el sentiment de la naturalesa fou tornat sentit plástic.
62—
De Ricard Canals tenim encara dibuixada en el pensament la imatge viva del seu po tent nu femení. Com perdura a la meva ment a tela Els camins, de Doménec Caries, per les seves delicades i originals correspondén- cies de color!
■i: :!: *
Els vidres esmaltats de Crespo - Nogués,
transparents i d'una irisació neta com una
gota d'aigua, en la seva darrera etapa són més admirables encara per haver resolt millor
la qualitat deis esmalts i, sobretot, per haver- se plantejat el gran Nogués, el problema de Tornamentació adequada a cada forma de vi- dre. No cal dir com la solució donada a l'ara- besc pel gran artista ais esmalts, pacientment realitzats per Crespo, és d' una gran noblesa arquitectónica.
VulI enumerar ací també les exposicions de Rafael Barradas i la de Mossén josep Ga-
rriga. De Barradas estimem sobretot els di- buixos colorits trepidants de línia i sensibles
de color. De Mossén Garriga, aquelles notes
menys deixatades contingudes dintre la lli- bertat inicial i imprescindible, sembla, al seu
estil.
També vull inventariar l'exposició de Fi
del Riera, pintor formalista, de sensibilitat molt delicada i forta en la recreació de les línies deis cossos. L' exposició de Soler i Diffent, primitiu del paisatge, una mena de Henri Rousseau sense el record deis trópics. Les pintures de Prancesc Camps, sobretot la tela Els jugadors,—tela d'antologia—i les escultures de Tarrach i les de D. Civit, signades aqüestes darreres a la Presó Model. Tampoc deixarem d'esmentar ací la darrera modalitat de la pintura de Rafael Estrany i l'Exposició de Dibuixos organitzada per la Residéncia d'Estudiants de Catalunya.
^*
Quant a les publicacions sobre matéries artístiques, la darrera collita és abundant: Monografies d'Art, publicados per Quatre Coses. D'aquesta série han aparegut de Pin tura: una dedicada a Marqués-Puig i comen tada per Caries Riba, una altra a Torres-