Page 23 - civtat3

de significació, de celebritat; no enfondiu en llur amabilitat i en llurs maneres; per mica
que graten trobareu tot seguit Valmogaver. Nosaltres qui tant hem lloat i amb tants
d'entusiasmes, les nostres virtuts racials, bé podem retreure els vicis esclavitzadors i, so- bretot, aquesta enorme miseria de i'indivi- duaiisme; aquesta rústega creencia que sois rebaixant i afeblint els altres pot hom triom- f far. Hi ha res més irrissori que un triomf entre febles? I aquella servil desmesura en la lloanqa interessada; i aquella avaricia en l'elogi merescut senyal d'insigne pobresa, car pensen que el que donen els mancará; no venen que sois el ric pot ser generós
1 alio de creure's molt viu i molt enérgic
quan s'és només groller i maleducat; i aquell no saber d'ésser senyors, que té per primera
exigencia el saber de manar 1 sobretot, sobretot, el vid cabdal de tanta gent nostra: la ira, la ira del barbar o del primitiu, qui
per un no-rés embruta els ulls i la paraula, mou la ploma a l'insult groller; lleva deis es-
perits i de les figures i de les maneres i deis mots, tota gracia i tota gentilesa. Vicis d'es- clau; profundes febleses qui enganyen amb la falsa apariencia de forqa i d'energia que
els dona la violencia.
Si només l'escriure una lletra ja és cosa
tan difícil per a tanta de gent nostra, l'escriu
LA VIDA
Malgrat que el meu estimat amic josep F. Ráfols hagi parlat ací del pintor Joan Lli-
mona, no vull deixar d'esmentar el fot del
traspás del gran catalá en aquest simple
compte renda. Llimona era un artista des
igual, pero en els moments millors fou un
pintor formidable. Les notes directos de nai-
satge crepuscolar amb figures inconfusibles,
banyades per la Hum allimonada, son obres de delicadesa plástica inoblidable. També les
seves grans pintures murals religioses, espe- cialment les de Sant Felip Neri de Barcelona,
re una lletra gentil, amable o simplement se
dosa, sense grosseria, ni violencia, encara és per a molts cosa molt més difícil. Ben-
vingut el Ilibret del cavalier Capdevila, pie de fines observacions i normes gentils; peti-
ta antologia de mestres epistolars, no sois
de fora sinó, remarquem-ho amb goig, de
casa nostra. Aquests tres Mestres d'espiri-
tual elegancia per llurs vides i per llurs
obres: Maragall, Torras i Bages, Costa i
Llobera. Jo demanaria a En Capdevila, li
exigirla gairebé com a compliment d'un deure, ell tan exquisit triador de gentileses i har
monies en escriptors i poetes, que ens donés una antologia ben completa i nombrosa deis més elegants epistolaris d'arreu del món.
Aquest petit Ilibre exquisit porta un epi
log de mestre Joaquim Ruyra, pie d'elegants observacions i de fina benignitat cristiana;
pagines dignes d'aquest mestre d'artística elegancia i perfecto cavalier cristiá.
Ara, amiga, vindria molt bé aquí parlar- vos d'un altre breviari d'elegáncia posada en
Gracia de Déu, que ha publicat no fa gaire el P. Miquel d'Esplugues; pero els amies de Manresa esperen impacients aquestos ratlles i em manca el temps per a parlar-vos com volia d'aquest Ilibre i d'altres.
A la próxima lletra, dones.
j. PARRAN I MAYORAL
ARTÍSTICA
són prova a més del mestratge de Llimona,
de la forta personalitat mostrada des deis
tragos més insignificants fins a la concepció
aplomada de la composició, tantes vegades encertada malgrat la convenció «académica»
que la regeix de reí.
Pero hem oblidat en les nostres necrolo
gies de Joan Llimona d'esmentar com es me- reixen algunes pintures basades en anecdotes sentimentals: el Llimona deis primers temps de la conversió al catolicisme, del temps d' Últimes Pasques per exeinple. Un dia
—61