Page 19 - civtat3

nyorial, rica, bella sobrletat. Pero és neces- sarl que, essent eiies patrons, corrln avlat a
i'abast de totes Ies mans edlclons més mo
destes, compietísslmes, no mutilados, ni an-
toibglques; edlclons per a estudiosos de tota
mena; edlclons manuals, edlclons brevlarls,
edlclons de capqalera, no vulgarltzades de
llenguatge, ni modernltzades, slnó com en la biblioteca de Els nostres clássics, on la
pulxant paraula antlga serví tota la dlgnltat. No será per a nosaltres una fita menys glo
riosa el día que pels tramvles, al camp o vora la mar qui brecava les grans gestes, velem en mans amorosos Les Cróniques,
Integrals, del reí En Jaume, de Bernat Des- clot, de Muntaner, de l'astut rol Cerlmonlós.
J. PuiG 1 Ferrater — Els tres alMucinats — Servitud,
La qualltat més profunda qui us corprén
en tot el que escrlu l'estlmat dramaturg 1 no-
vel'llsta és la sincera, la viril serletat. Sentlu
que ell no hl juga amb el seu art 1 amb la vida: el mot tan malgastat sacerdoci, en la
plenitud de la seva slgnlflcanca, us ve ais llavls en pensarla fe amb qué treballa i s'es-
forqa per a depurar 1 ennobllr els sous mltjans d'expressló; l'amor, la trágica amor que ell sent per la vida, tal com ell la compren:
aspra, dura, profundament dolorosa, digna, pero, d' ésser vlscuda Intensament en tota la noblesa deis sous tráglcs destlns. No fa
galre ens donava en «L'home qui tenia més d'una vida» el drama esgarrlfós, amb tots els
seus Infernáis turments, de la passló carnal; 1 mal la nostra literatura no l'havla expressat com ell en cortes páglnes tan plenos de ve- rltat 1 de valentía. Ara amb «Els tres al'lucl- nats» ens dona una altra mostra vigorosa de la rica dlversltat del seu talent. Obra estra- nya, desigual, on trobem páglnes qui hono- rarien qualsevol gran literatura. El protago nista Joan Antonl Margalef és un tlpus molt dlstlnt de tots els que ha creat En Pulg 1 Ferreter. Només II trobaríem en tota la seva obra un cert parentlu de senslbllltat malal-
tlssa, galrebé patológica, amb la protagonis ta de la pobra Annés, galrebé oblldada, pero
que nosaltres no hem pogut mal oblldar. I
aquest tlpus singular de Joan Antonl ens és
presentat amb una mésela d'lntuTcló psicoló
gica 1 de llrlsme poemátic de qué sois trobem
exemples en certs grans novel'llstes russos.
Les escenes qui formen la primera part de la
novel'la, aquella amor estranya, malatlssa,
pero Intensament poética del protagonista envers la seva parenta a qui no conelx slnó
ja agonltzant i morta, són de les més origi nals 1 més belles que mal s'hagln escrlt en la
nostra llengua. Tot segult, la narracló decau, es perd en eplsodls Inútlls, en llargues dls-
qulslclons on tota vida es refreda, en presen tar-nos la llulta de la generosltat de joan
Antonl 1 els seus somnls d'alta amlstat Inas- sollble amb els mediocres, estúplds amies
qui l'exploten. En aquesta part, si el nostre consell hagués de valer, quan es publlqués
la segona edlcló, ja Indispensable, d'aquest
lllbre, és on l'autor hauria de sacrificar més páglnes 1 reduir-les a unes quantes escenes signlflcatlves, essenclals.
Nosaltres salvaríem íntegra, aquella de
de l'excursló nocturna per mar. Tot segult,
pero, l'accló es redreqa 1 ve una escena for midable, d'un art Intens, vigorós 1 sobrl com només En Pulg podía escrlure-la; on la bru- talltat de l'assumpte resta superada per la meravellosa pulxanqa d'evocacló artística. Em referesc a les escenes qui s'esdevenen en certa casa, durant les festes de Reus. Ja, flns al final, fora d'algunes páglnes febles, d'alguns eplsodls que també jo suprimirla, el drama avanqa amb una crelxent, trágica
poesía.
Els palsatges qui envolten el mas deis
Margalef, traqats amb sobrletat al'luclnadora, les terribles escenes amb qué l'obra flnelx,
tenen una trágica grandesa. El tlpus de la be- llíssima 1 singular pagesa María, és una de les creaclons més profundes 1 més belles de la novel'la contemporánla. Desltjo amb tota l'ánlma teñir a les mans una nova edlcló
completament refeta 1 dlgnament presentada, d'aquesta obra tan bella, tan forta 1 tan sin gular.