Page 18 - civtat3

LLETRES A UNA AMIGA CATALANA
III
L'Institut comenqa de publicar les CRONIQUES — J. Puio i Ferreter: ELS TRES AL'LUCINATS — SERVITUD — Joan Santamaría: LA FILLA DE TARTARÍ — Josep M." Capdevila: COM S' HA
D' ESCRIURE UNA LLETRE EN CATALÁ
LTnstitut comenta de publicar «Les Cró- niques»
Per la munificencia d' una gran dama morta i la inspiració d'un ii'iustre savi, d'un
gran patrici, I' Instituí comenpa de publicar Les Crbniques. Heu's ací un gran esdeve-
niment, una fita cultural.
Quin país no hauria posat ja abundosa-
ment en totes les mans, per tal d'abrandar els esperits, aquests Ilibres gloriosos? Ara
vénen, pero, a llur temps, a conhortar-nos; ara que en aquella Institució estimada orgull de tots nosaltres, ja no s'encenen aquellos festes qui havien esdevingut coses de cada dia. Ara que no hi ressonen les veus fecun- dants deis savis de tot arreu qui ens enri- quien joiosament els esperits amb els tresors de llur saber i amb l'exemple vivent de llur
preséncia.
A llur temps comencen de publicar-se
Les Crbniques; com a fermanqa que la
Idea-Sol deis nostres esperits, ádhuc entre
núvols, per radiants clarianes envia sa in vencible Hum qui fa brollar plantes espiri-
tuals així magnifiques.
Acumuiem volums de tota mena, mentre
el dany i la vergonya duren; i estem ben
tranquiis. Els qui tenim fe en la Idea indes tructible no hem de ser impacients. Tots els
treballadors de l'esperit sabem, pero, el que ens períoca i la responsabilitat qui ens escau. La responsabilitat de ser els qui mantenim
56-
l'honor de tantes coses estimados, vora els
retiráis, els encongits, els porucs, els silen
ciosos, els claudicadors, els desarrelats de!
propi esperit i de la propia cultura. Alcem el front amb altiva, serena, tranquila jola,
quan Ilibres així ens vinguin a les mans, els
qui sentim l'aristocrácia de la sang espiritual ben nostra qui ens ve de la Idea Maro, per la
qual som i per la qual tots els alts esperits del món ens respecten. Portem al front a-
queixa aristocracia amb menyspreu envers els vils, amb plany envers els esgarriats;
pero per dignitat d' aqueixa aristocracia, evitem amb ells el contacte; fem-los sentir
les distancies; i no per una sociabilitat mal
compresa, per una culpable tol'leráncia els admetem a la nostra vora. Vulguem viure
només inter pares. I assenyaiem amb orgull tants de Ilibres magnifies del passat i d'ara, els nostres pergamins i executbries.
Massó Torrents, Barrau Di higo ens ofe-
reixen, resultat de pacient i ardent labor
científica, les dues versions llatines de la
Gesta Comitum Barcinonensium, la versió
catalana. Pagines plenos de veritat, roents
d'entusiasme, en les quals el patriotismo no
ha de fingir res, no ha d'emmascarar res,
perqué els esdeveniments gloriosos són tan
grans, tan verídics, que tots els entusiasmes del món no podrien exhaurir-ne la verídica
grandesa.
Bé están aquestos Crbniques en aques
tos edicions magnifiques, impreses amb se-