Page 17 - civtat3
P. 17
L' AURORA
L aurora
floreix en el roser d'ombra.
Els crits dels ocells mats fonen els estels.
El sol ix de I'ouera de la mar — les closques son barques.
Les barques son nlus d'alegrles desperles.
El eel mira, mlrall.
— Quln velejar de naus
i gavines blanques!
ENS MANGA AMOR...
Ens manca amor de tu. No n'hem tlnguda
jamai. T'hem ensenyat la dent guerrera i si ens queles al cor, alacaiguda,
lamentauem el pes de ta carrera.
En la batalla d'on flota vengada la leva amor petjárem ta bandera. No cavalcárem en la teva ajuda
ni t'assistirem a la capgalera.
Et fons en el sllenci. Ta mirada seseóla pels camins de la dolor amb una Iluissor d'IT laminada.
Matrona, t'ofenguérem. I no arriba a commoure'ns ton gest perdonador
ni el plor qui et davalía ran de geniva.
SEBASTIÁ SÁNCHEZ-JUAN
