Page 15 - civtat3

Pero perqué no sembli que tot son triomfs en
aquesta carrera de la curació del cáncer pe! radi i per explicar-se com encara existeixen en el món cancerosos, malgrat d'haver-se trobat ja el reme! de tan espantos mal, no vull amagar certs pessimismes, que de tant ■en tant sobressurten, inclús entre eminéncies
médiques. Interessants són a aquest proposit les referéncies que adueix el Dr. Ricard Lo
zano, catedrátic de Cirujia en l'Universitat de Saragossa, amb ocasió d'un viatge que
■féu l'any 1921 per l'Estranger amb l'objecte d'orientar-se abans d'arribar a la adquisició d'una partida de radi per a sa clínica de Sa ragossa.
Passant per Berna, capital de SuTssa, vi- sitá el professor de medicina, Dr. Amst, per sona de gran experiencia en l'ús del radi i no propietaria d'ell. Tantost el Dr. Lozano exposá sa pretensió, li contesta el Dr. Amst: «Jo vaig ésser també un deis primers i mes entusiastes defensors de la radioterapia; amb gran delit vaig treballar en aquesta materia i filis i tot vaig arribar a assolir triomfs indub- tables: pero la realitat, palesada pel temps, ha destruit mes il'lusions, ha tirat per terra aquells convenciments, fins al puntque ja no aplico radi sino molt poques vegades i sois tractant-se de malalts que vénen a mi massa
tard, en els que la curació és impossible per altres medís. A aquests els l'aplico, sí, la ra
dioterapia, i arribo a obtenir l'allargament,
quasi sempre breu, d'unes vides destinados al sufriment continu. En els altres casos de
cap manera: mentre la Cirugía no es declari impotent recorreixo a ella, perqué més profit ■s'en treu pel malalt, que no pas amb el radi. Un deis casos que més fonda impressió m'han produit fou el d' un malalt que arribá a la meva consulta amb un cáncer a l'esófag:
se'l tractá pel radi i curá completament, cu ració que fou palesada per 1' esofagoscopi i
creguda pel malalt que ja no experimentava •cap moléstia: en prengué nota com un deis més notables triomfs del radi per la celeritat amb qué desaparegueren les lesions i els
símptomes. Figuri's, dones, vosté, continué el Dr. Amst, quin no seria el meu estupor, la
meva pena i el meu desencant, quan al cap d'un any torná el malalt a la meva consulta en estat lamentable, amb una reproducció del cáncer i amb una caquéxia enorme que el matá en poc temps. Com aquest, continué dient el Dr. Amst, podría referir altres molts casos, demostratius tots de la ineficácia i del funest que és el radi per a curar permanent-
ment els tumors malignes». Fins aquí l'inter- viu del Lozano amb el Dr. Amst. (')
Una mica pujades de color de pessimisme se m'imaginen aqüestes declaracions del met-
ge de Berna, i més semblen ésser fruit d'al- gunes decepcions que efectivament tingué per aquells dies de l'entrevista i que després aplicá a tots els casos; perqué difícilment és creíble que a tot el món s'aixequin tantes construccions i es gastin tants de millions en la compra d'un producto, el qual en Hoc de curar portés tants greus perjudicis ais malalts a qui es tractava de alleujar. ¿Es que si fos tan maléfic el radi, com assegura el Dr. Amst, no se n' haurien donat compte també altres metges eminents que diáriament Testan emprant? Aquí esdevé sense dubte QO que amb tots els altres medicaments i sis temes de curació, que no tots els organismos tenen la suficient aptitud per a sanar.
El que si s'ha comprovat en alguns casos
d'agreujar-se la malaltia és que el radi no fou aplicat amb les degudes precaucions. La cu rieterapia requereix molta práctica i molts coneixements i molta observació, per a no exposar-se a donar dosis més grans de les convenients. Una clínica de curieterápia no s'improvitza; perqué aqüestes improvitza- cions solen pagar-se cares. No deu oblidar- se mai que ha de manejar-se un eos de pitjor índole que els més víolents venenos i explo- sius i a més que hi entren pel mig les vides de molt éssers humans, amb les quals no s'hi pot mai jugar.
Malgrat tot qo que he dit, no ha de do- nar-se per resolt el problema de la curació
del cáncer pel radi, quan en data forqa recent
(1922) encara s'anunciaven graos premis de potentats filántrops per a recompensar un procediment eficac de curació del cáncer, essent els més importants d'aquests premis
el d'Atholstan ais Estats Units que ofereix 700.000 pessetes i el de Veno a Anglaterra
que n'ofereix per valor de 350.000 pessetes. I^ocs mesos més tard per afavorir des d'un
principi de curació d'aquesta terrible malaltia, oferiren de moment els mateixos potentats
altres dues sumes iguals de 700.000 i 350.000
pessetes respectivament i que es distribuiren entre els principals Instituts del radi de ses
respectives nacions.
Sots-director de l'Observatori de I'Ebre
(') Ibérica, 1922, vol. 1.
Ignasi PUIG, S. J.
-53