Page 32 - civtat20

EL DIBUIXANT CORRONS
Per la marxa optimista que porta, hom diria,
aimenys, que va a Festa Major: de fet, ja torna de I'Estació on acaba de perdre-hi el tercer tren.
Bé, en sortirá un altre: per anar a París, qual- sevol hora és bona. Es rascará el ciatell del
qual n'extreu un munt inesgotable de filosofía. Tancará l'anella del paraigües i cargolará un
altre cigarret. Té un encenedor més pacient i sociable que no pas ell que ho és més que nin-
gú: és el seu únic possible rival. Cada tres o quatre dies quan algú li pregunta quina hora és, pot comprovar de bell nou que el seu magnífic rellotge, és infaLlible: torna a estar parat per falta de corda. Quan, per enéssima vegada es desarregla el barret — pobret! — per a corres- pondre, a corre-cuita, la salutació de la dameta maca o de l'honrat comerciant, «Bon dia i bona hora» fará serapre i quan siguin quarts de vuit
del vespre.
D'aquest infant singularíssim no sabem si admirar la inteLligéncia o el seu estat d'ánim
eternament equilibrat. Dibuixa, pinta, fa ninots,
projectes, plans i tota mena d'encárrecs sem-
pre somrient i mastegant una musiqueta. Qual- sevol dia — si vol — aixecará el dit i fará el
miracle més inversemblant. La prestigiosa i bescantada Ventafocs que en unes hores va destriar de la cendra no sé quants vagons de raongetes, faria, al costat d'en Corrons, el ridícol més espantós del món. Eli, suposem-lo encarregat de construir una altra Torre Eiffel, potser, tot i teñir cinc anys de coll, esperaria els darrers vuit dies per posar-se a la tasca. Quan seria feta — perqué la faria, com hi ha Déul — diria només: «Veieu? ja está». I per ra-
tificar-ho, us trucaría a l'espatlla amb una pres- sió suficient, quasi excessiva.
Massa sincerament satisfet per semblar un capellá rural — duen tots, em sembla, una tragédia mal páída — i prou ágil i desinvolt per
136 —
a no confondre'l amb un taverner mudat, té
d'aquests dos personatges uns principis básics
d'ingenuítat i previsió. No pot semblar, ni en
broma, un militar: aixó seria tan impossible cora veure un barceloní comprensiu. Potser també
per aquesta bonhomia que traspúa del seu bon-
janisme indissimulable, veureu que totes les dones l'estimen una mica. De vegades té una
punta de melangia i pregunta perdut: «Jo no sé com US ho féu. M'agradaria enamorar-me».
No és romántic. Pesa exactament el que toca i és tan feli? que no en pot ésser més. Sense adonar-se'n, dibuixa sempre. Té en el seu «extens i variat repertori» un gest adequat i just per a cada situació. Podría ésser mut, amb uns desavantatges tan migradíssims, que no val la pena de parlar-ne. Té l'estómac tan pie de caritat i toleráncia que us arriba a indig nar: sense cap esforg igualment digereix les divertides facécies deis dictadors inevitable- ment avantguardistes de Sabadell, Sitges i Pa rís, que les divagacions obtusses i soporíferes deis imbécils més ilMustres de la població. Després, és ciar, impermeable a tot mulader,
faelquelivédegust.
Ningú no estranyi, dones, si d'aquí cent anys els nostres filis veuen el retrat d'Anselm
nXS ^ manresans Camí de TEstació torna a baixar per anar
bmSÍ ■ í ^®sesperadorament op timista manté encara un idil-li amb l'encenedor
automátic. De sobte, veurá, impassible fadmt
rat, com el tren se li torna a escapar. Si no en surt cap més, es rascará el ciatel i preguntará a la primera persona que passi: «Bé s'hi nnf anar a peu, oi?» 1 s'entornará a casa.
V. P.