Page 31 - civtat20
P. 31
On el renom dels avis i I'imperi
de Roma, 1 el fragor d'aquelles armes
que triomfals seguiren mars 1 terres? Tot és silenci I pau. El món reposa
i dels fets dels antics ningú s'ocupa. En ma primera edat, quan esperava la festa amb viu anhel, un cop finida m'ajeia dolorit i pie d'angoixa,
sense trobar repos en mos insomnis,
i un cant nocturn que ofa per les sendes i poc a poc moria en llunyedanqa,
tal com avui el cor ja m'estrenyia.
^*
A LA LLUNA
Oh, lluna graciosa, jo recordo
que, just fa un any, damunt d'aquesta conca venia pie d'angoixa a contemplar-te
i et veia lluny, al cim de la boscúria, tal com avui que entera I'il lumines. Trémul i calitjós ton rostre veien
mos ulls negats de plor, que treballosa era llavors ma vida i és encara,
puix que no ha mudat per mi, dilecta lluna. Avui, pero, el record se'm fa placevol,
tot esgranant les penes de ma vida.
En I'edat jovenil, quan la memoria
té breu el curs i Tesperanqa és llarga, el record del passat i com delecta
per més que sia trist i I'afany duri! Josep-Maria de garganta, trad.
