Page 33 - civtat20

LES BATALLES DEL BRUCH DEL 6 I 14 DEJUNYDE1808
ENTRADA DE L'EXÉRCIT NAPOLEONIC A CATALUNYA
Vich amenazaren d'assassinar el seu corregi de la civilització, orgull de la nostra raga. dor si cumplia aquesta ordre (').
És la Franqa un bell país, capdavanter
Pero per ais Catalans del 1808, era el país
que els havia abandona! en temps de Maza- rin, que els derrota en 1714, que els dugué en 1794 i 1797 la guerra d'invasió amb ses
acostumades violéncies.
Culpaven també ais franceses de les tres
guerres en qué s'havien vist embolicats con tra Anglaterra, produlnt la paralítzacíó del
Iliure comerq de Catalunya amb les Indies; ja
que els vaixells anglesos caqaven els bar cos espanyols. I, en canvi, Talianga amb
Franca, no reportava cap avantatja.
Al comen? del 1808, després de quatre
anys de guerra marítima, plegaven les fabri
ques per la ru'ína deis industrials, restaven milers d'obrers en vaga, i apareixia, espan
tosa, la miseria,
Els Catalans es creien que, si els france
ses els subjectaven, els enviarien a fer-se matar en les Ilunyanes terres de Polonia o
d'Alemanya, al servei de l'Emperador. Res no hi ha tan fácil com fer creure quaisevol cosa
al poblé. Mes, aquesta temenca deis Cata
lans era del tot fonamentada. En l'exércit
francés hi figuraven gran nombre de tropes
italianes, tretes del seu país per Napoleon,
que les dula a guerrejar a Espanya. Pels
pobles de Catalunya es feien ja unes Mistes de tots els homes de disset a quaranta anys,
El factor religiós tingué gran influiment
per a fer prendre ais Catalans les armes con tra Franqa. Es prohibía l'entrada deis Ilibres franceses que atacaven la religió católica.
Mes, com que en corrien encara bastants, se'n publicaven d'altres a Espanya per a
oposar-los; com per exemple aquest Ilibre: Preservativo contra la irreligión, de Fr. Ra
fael de Velez, examinador sinodal del obis
pado de Sigüenza y Lector de sagrada Teo
logía en su convento de padres Capuchinos de la ciudad de Cádiz» (').
Els franceses d'aquells dies ens tracta-
ven, injustament, d'ignorants i de superticio- sos ('); com si aqüestes característiques no fossin generals de tota la humanitat.
Diu Fr. Rafael de Velez: «Los clérigos y
(1) P'\erre. Cona.rá.. Napoleón et la Catalogne 1808-1814. París 1909. Pág. 61. - Blondel á Champagny, Barcelone 8 avril 1808.
(2) «Reimpreso en Palma; En la imprenta de Brusi, año 1813».
(3) G. Laffaille. Memories sur la campagne du corps d'arrnée des Pyrénées-Orientales. commandé par le généraí Duhesme, en 1808. (París, 1826i. Parla de rinfluíment, a Cata lunya, «des prétres et surtout celle des moínes: craignant pour leur existence future, si nous étions maítres en Espag- ne, ils nous représentaient comme des ennemis declares de la religion. Les miracles, les prophéttes, les apparitions, les calomnies les plus atroces, les nouvelles les plus absurdes, tous les moyens enfin étaient mis en oeuvre, et ils l'étaient evec le plus grand succés, pour irriter de plus en plus cen tre nous les hommes ignorantset superstitieux de ees con-
per a ésser enviades a Barcelona; els de trées«. Pág. 23.
137