Page 34 - civtat20
P. 34
los frayles sostuvieron con energía nuestro odio á la Francia... No se han atrevido to davía á quitarles esta gloria... Toda la Es
paña se llegó a persuadir que dominando la
Francia, perdíamos nuestra fé... En las con versaciones privadas y en lo público: en el
sacramento de la penitencia y en sus sermo nes siempre han excitado el mayor odio a nuestros enemigos» (').
Ho feien, segons els írancesos, «craig- nant pour leur existence future, si nous étions maítres en Espagne». 1 Fr. Rafael de Velez no ho nega pas ('). I el P. Ferrer diu ben clarament, en parlar de les pregarles que es feien per Ferran VII i cía libertad de nues tra patria» per l'abril de 1808: cLas Esposas de Jesu-Cristo y los Frayles parece que son los que han tomado mas á pecho estas pri vadas pregarlas, como á mas interesados... No es menos impulsivo el otro objeto de verse cuanto antes libres de la dominación
francesa, la que continuando no podrían tar dar á quedar unos y otros expulsos de sus
Conventos, como lo han practicado en Gé-
nova, Estados del Papa y en toda la Italia. El Clero secular toma en lo mismo mu
cho interés, por ver en la exaltación de Fer nando VII la suspension de los decretos de venta de fincas Eclesiásticas» (').
S'ha pogut dir amb fonament que, si al- guns Catalans «éprouvaient de la sympathie pour la France et les idées franqaises, la presque unanimité préférait encore, et de beaucoup, la Castille monarchique et catho- lique au pays de la Terreur et du régici-
de»C).^^ Semblava clara l'actitud que prendria Ca
talunya en la guerra que anava a comenqar entre Espanya i Franca. Així i tot, els Cata lans no féiem goig a ningú (").
(1) Fr. Rafael de Velez. Ob. cit., pág. 90 i 91.
(2) Item, pág. 109, treient-ho de la Política peculiar de Ruonapartepor el Excelentísimo Señor Cecallos, pág, 8.
Pedro Cevallos. Exposición de los hechos y maquina ciones que han preparado la usurpación de la corona de Es. paña. Etc. Impresa en Madrid, Reimpresa en Ceroera, Año de 1808.
(3) Raymundo Ferrer. Barcelona cautioa, o sea Otario exacto de lo ocurrido en la misma ciudad mientras la opri mieron los franceses, esto es desde el 13 de Febrero de 1808, hasta el 28de Mayo de /^/^(Barcelona 1815). Volum I, pág. 55.
(4) Pierre Conard. Ob. cit., pág. 17.
(5) «Le souvenir de l'esprit remuant des Catalans, et des
138 —
Es publicaren fulles defensant les idees de-
la revolució francesa ('). Hi havien «afran-
cessats» per tot arreu; ais quals la musa po
pular va omplir d'improperis, inclús passada
ja la guerra ('). Duraiit la mateixa, foren
amenaqats i perseguits (').
La idea de la Convenció, de reunir a la
Franqa els rics territoris de Catalunya, no
podia prosperar en aquells dies.
Com tampoc va conseguir-ho Napoleon I,
el qual ho projectava des de l'any 1807; i,
pel gener de 1812 va signar, ajornant-la més tard, l'anexió de Catalunya a l'Imperi.
Napoleon va creure que podia dividir
Catalunya en departaments, com la Franca. I enviá, acompanyats de prefectes i d'altres
funcionaris civils, els dos consellers d'estat Chauvelin i Degerando, amb el títol d'inten-
dents, l'un de la Baixa, i l'altra de l'Alta Ca
talunya V).
Més abans havien vingut, acabant de fer
impossible tota cordial intel'ligéncia, els seus exércits; en els procediments deis quals figuraven els pillatges, els incendis, i les atrocitats de tota mena, derivades deis pre-
ceptes napoleonics: