Page 29 - civtat20

a situar-Io en una finca que ells posseien
en mig d'un gran pia de terra fértil, tocant
l'església de Sant Iscle. Es compren que i' avantatge de comptar amb una església pel
servei del monestir incipient, era cosa molt de teñir en compte en aquells temps de
penúria. I el motiu del dubte respecte d'a- quest emplaíjament, és evident que, radicava en l'escassetat d'aigua a Sant Iscle, tota
vegada, que en arribar l'any 950 en Sala permuta la seva finca de secá amb unes ter- res que un tal Qunderigo tenia a la vora del
Llobregat i allí aixeca, definitivament, el monestir conegut d'aleshores per St. Benet de Bages.
És natural que l'església de Sant Iscle
que en Sala anomena, com cosa coneguda per a fixar la seva finca, datés almenys del segle IX. I com que llavors els nostres
avantpassats no feien excursions guerreras al sud d' Espanya, que prou feina hi havia a
aguantar-se a casa, és evident que la devo- ció ais sants patrons de Cordova, no fou
importada a Catalunya en aquells temps del máxim poder del califat cordovés, sino, que
es remonta a 1' época anterior a I' invasió serraTna.
L'actual estat constructiu de l'església
de Sant Iscle de Manresa respon, almenys en
la part baixa de les parets, a aquelles épo-
ques remotes. Només cal fixar-se en la base
del campanar (fig. 2) decorada per grans ar-
cuacions i pilans divisoris de les mateixes,
de proporcions clássiques, ben diferentes
del románic, definit per grans matxons angu-
lars. Aqueixes arcuacions eren obertes i
foren cegades posteriorment. Recorden I'art
carolingi, del qual la mostra més important catalana la tenim en l'església barcelonina
de St. Pere de les PuelMes consagrada el 945.
Tantmateix és rar, que aqueixa petita i inte- ressant església de St. Iscle, que hom té a
l'abast, al peu de la carretera, i de la qual en tenim dades tan certes i antigües, no hagi
estat estudiada, ni tan solament, citada, per
cap deis nostres autors de I'art románic o
prerománic.
L'altra capella comarcal manresana dedi
cada ais germans cordovesos es troba al
Montserrat (fig. 3). L'ermita de St. Iscle i Sta. Victoria és de les més antigües de
la muntanya i, segurament, una de les que Cifré el Pilos dona al monestir de Ripoll, en 888, quan va dotar-lo amb la muntanya santa i Ies seves esglésies ('). En l'acta de donació no s'anomenen quines són aquei xes esglésies, pero, en la confirmació de la mateixa per Lotari, a l'any 982, ja se citen les ermites aleshores existents i, entre elles, la de Sant Iscle i Santa Victoria. (')
Aqueixes dates concorden amb les de l'esglesiola, abans citada, de prop Manresa i ens demostren la popularitat d'aquells sants a la nostra comarca en els primers temps de l'edat mitjana.
És molt curiosa la manera, mig bárbara
mig innocenta, com s'obligava els sants a
provocar el miracle, vulgues no vulgues, i que derivava d'una antigua tradició, que
pogué, encara, atrapar el P. Doménech a
pie segle XVI.
Ens conta aquest autor que, a Breda,
St. Iscle i Sta. Victoria, no solament eren
advocats contra els temporals i les pedrega-
des, sino que, també, contra la sequetat. A l'any 1566 mancá en tan gran manera
la pluja, que varen decidir portar les reli-
quies d'aquells sants en processó, des de la
parroquia a la propera ermita de St. Jaume. Un cop allí, segons costum, ficaren els caps
deis sants a l'aigua fins que va ploure. (*) Aixi no hi havia manera que fessin el sort. I heus aquí com, de la curiositat sugge-
rida per una abandonada obra d'art, no sola ment se n'ha deduit la seva incorporació al nostre tresor arqueologic, sino que, de retop, ens ha permés descubrir l'esclat d'una antiquissima devoció, per entre les espesses boires que entelen 1' horitzó historie deis anys veins del milenari.
Alexandre SOLER i MARCH
(U Cartulari de Ripoll. Fol. 17.
(2) Marca hispánica. Apéndix 46.
(3) Fueron, en dicha capilla, bañadas sus santas cabezas,
como era costumbre, y a su intercesión llovió por la miseri cordia de Dios, con tanta abundancia v tan presto, que si bien me acuerdo, volvimos a nuestras casas todos bañados.
- 133