Page 20 - civtat20
P. 20
UN LLIBRE POSTUM
Després de cinc anys de la seva mort,
alguns familiars i amies del joveníssim poeta Ramon M.Juncadeila — cas interessantíssim
i dramatic de densa poesía interior — están
preparant l'edició d'un breu voium, que con-
tingui els poemes més assenyalats del mala-
guanyat autor.
Plau-nos publicar en aqüestes pagines
el sonet inédit que segeix, el qual, si no anem errats, és el darrer poema que deixá acabat Ramon M. Juncadella.
Siguin aquesta inserció i aquest esment anticipat del Ilibre, del qual ens ocuparem degudament al temps de la seva aparició, un efusiu tribut d'enyorament i recordanga al jove poeta.
16-2-1923. 130 -
EL CONHORT
Dia que fines de llangó i de fred.
Quin gran gemec fa la muntanya muda! Plany el dolor del roure i de l'avet, genná qui saps de la IMusió perduda.
Germá qui vas pel viarany estret
per on passa ma vida decebuda; germá-company qui sents la meva sed; plany mon dolor com la muntanya muda.
Plany mon dolor, mes riu davant la tarda tu, qui també coneixes la basarda.
Tu qui, com jo, saps el sanglot covard.
Que no cal el coltell ni la metzina. Tai com s'apaga el dia que ara fina
s'apagará per sempre el nostre esguard.
t Ramón M. JUNCADELLA
