Page 19 - civtat20

influencies per sortir-ne. Vulgues, no vulgues,
vaig teñir d'entrar al purgatori i quan vaig tro- bar un departament que deia Artistes m'hi
vaig ficar. De seguida, sense saber com, vaig ésser dins d'una caldera; els peus van comen-
gar-se'm a escalfar d'una manera alarmant i al cap d'una estona vaig constatar amb horror que que els tenia dins d'oli bullent.
***
Per quins set sous, sense moure'm de la
caldera, em trobava ais claustres de l'església de Santa Anna el dia del meu funeral? No ho sé.
E! cert és que, tot sentint la crémor de l'oli fins al turmell, veia perfectament la cua de la gent
que es preparava per anar a oferir; el dol, la familia i dos escolanets desvergonyits que s'ho
prenien, tanmateix, massa de gresca. No és que els meus amies s'ho prenguessin massa com-
pungits; no en vaig sentir cap que parlés de mi. Aquell dia sois es comentava l'estafada d'un home que tothom creía molt ric i que havia fet fallida amb totes les agravants i és ciar, qui tenia de recordar-se de dir un pare-nostre per la meva pobra animeta! Peró jo que em sentía la coissor a les carnes desitjava de tot cor que
algú m'encomanés a Déu o almenys que apare-
gués la candeleta sense que cap pensament profá destruís l'efícácía de l'ofertori.
Quín desengany! A cada candeleta que
s'apagava indiferent sentía una fíblada i l'oli anava pujant, pujant sempre. Aleshores vaig fer-me carree del que era l'ofertori; vaig com-
prendre que Nostre Senyor no pot fer cas d'un acte purament mecánic si no és valoritzat per
un pensament pietós i vaig penedir-me de les moltes candeletes que havia bufat amb indife rencia. Perqué el cert era, que l'ofertori deis meus amies en comptes d'endolcir els meus sofriments els augmentava. Vaig maleir teñir tanta coneixenQa. I tantal no s'acabava mai, la cua era llarguissima i entre tots no n'hi havia ni un de sol que pregués per mi!
Xispl xísp! xisp!... anaven fent les cande letes en apagar-se i l'oli bullent pujava sem
pre... qui sap si com a cástig a la meva vanitat de conéixer tanta gent.
De sobte, vaig teñir un esglail Al cap d'avall de la cua hi anava l'home més antípátíc,
presumit i carregós de Barcelona. Jo no el podia veure, ni ell a mi. Havia fet l'ós a la meva dona abans de casar-m'hi i mai no m'havia perdonat
que jo me l'endugués. Per qué havia vingut? Que tivat anava, el murril i amb quin posat de vencedor portava la candeleta! Oh! si jo ha-
gués tingut buf, de quín gust li hauria apagada. L'oli m'arribava a la cintura, patía molt i estava
segur que quan el meu rival ofegaria la candela, l'oli m'arríbaria al cor, la fiblada seria irresisti ble i m'agafaria alguna cosa. En canvi ell, que n'estava de satisfet; com es mirava la meva vidua; fastigós! jamaí un tipus aíxí no podría plaure-li. Peró, les dones... qui sap...
Instintivament vaig mirar el primer rengle del dol. Ella, amb els ulls baixos, semblava trista. Peró es conten tantes hipocresies de les vídues!... qui pot vanagloriar-se de conéixer la veritat?
Sois li faltaven dues passes per creuar-se amb ella... ja hi és, ja la mira amb un insistent
esguard de conqueridor i qué fará ella? Quin moment més terrible! Si jo hagués pogut dir-li:
«mira qué fas», «mira que aquest home és un
ximple», peró no tenia veu ni vot i sois mira- va... Aleshores vaig veure que en sentir damunt
seu l'impertinent mirada d'aquell trapella, una
llágrima, precursora de moltes altres, va rellis- car-li cara avail. Oh!, quina llágrima més dolqa;
i que en vaig ésser de feli?! Cosa estranya,
aquelles llágrimes, com una rosada benefactora, van refredar l'oli bullent que m'escaldava i una
humitat frescoia va submergir-me dins d'un benestar primaveral...
—Qué fas aquí? que no ho veus que t'estás mullant?
La meva dona, tota enrosada sota l'ombrel- la vermella, em cridava somrient des de l'altra
banda del turonet.
Les ultimes gotes d'un xáfec d'estiu aca-
baven de treure la pols deis ceps i comentava a sentir-se la fragancia de la terra húmida. Jo em sentia xop, regalava per tot arreu. Vaig aixecar-me i vaig anar-la a trobar.
Quan vaig ésser al davant seu, va dir-me: —Com t'has mullat! Peró, que no has sentit
els trons?
—M'havia adormit; no he sentit res!
—Tan fort dormies?
—No sé el que m'ha passat.
I mentre baixávem la muntanyeta tots dos
ben junts, fent bracet sota l'ombrelMa roja,
vaig dir-li:
—Si sabessis qué he somniat!
Lluís MASRIERA
- 129