Page 18 - civtat20

SOMNI D'UN MIGDIA D'AGOST
Era un matf d'agost, el sol cremava; I'at- mósfera vibrava com si traspués vapor de sota terra I I'aire era feixuc. El eel era d'un blau tan fort i la Hum tan intensa que feien adúcar els • ulls. Uns núvols blancs i massissos com ge-
gantines torres de cotó fluix treien el nas per darrera les muntanyes.
Agafo I'escopeta i me'n vaig passejantfins a dalt del turonet — vaig dir a la meva dona.
—No t'allunyis — va contestar-me, fa molta xafogor i el temps no está segur.
—Bal no tinguis por; tant de bo plogués,
que bé prou que ho necessiten els ceps!
Si en feia de calor! a mitja pujada no podia més. Vaig arribar a dalt treient la llengua com els gossos i sota un garrofer vaig deixar-me
caure tan llarg com era. L'ombra era espessa, el ja? era tofut i I'oreig retornava. Des d'aque- 11a penombra verdosa vela la mar llunyana; algunes mosques dansaven brunzentes fent més remor que un borinot. Dol^ament se'm tancaven les parpelles, mentre la marinada m'acaronava el rostre i m'estufava els cabells. També inquietava les fulles i amb una entrema- liadura de Séphir les feia moure sense ritme. Aleshores les clapes de sol que s'entafuraven per les resquicies comenQaren a bailar damunt del meu cos. Quan se me n'aturava una sobre els ulls sols vela una taca rogenca. De sobte un sátir va treure el cap per entre el fullam i fugi esverat. Qui sap si I'escopeta li havia fet por.
Volia alear-me i córrer-li al darrera, peró un deixament dolcíssim em tenia clavat a terra.
Al cap d'una estona, per una altraclariana, un gentil caparró de ninfa em somreia; tenia els cabells rossos i, a contra claror, el sol li dibui- xava un nimbe lluminós al voltant del cap. Deu
ésser la xicota de l'altre, vaig pensar.
El sol s'enfosquí i en el mateix Hoc on me somreia la ninfa, un xicotás alt i fornit em mi-
rava fit a fit.
—Segueix-mel, va dir-me... i el vaig seguir. On em portará? pensava; almenys pogués
avisar la meva dona que estará amb ánsial peró l'anava seguint com un be, sense gosar a dir-li
r e s .
128 -
Al cap d'una estona caminava darrera d'ell
pel camí antic de Mataró. Instintivament li mi- rava la línia elegant de les espatlles i barrenea da deis cabells, que els tenia rossos i rullats; peró la seva finor no 11 feia perdre el seu aspeó te baronívol. Sota la roba ampia i ondulant semblava que amagués una motxillai al voltant del seu cap em semblava veure-hi el mateix nimbe d'or que el sol auriolava al voltant deis cabells de la ninfa.
Várem caminar molt; el paisatge es va tor nar trist i apagat; caminávem dins d'una penom bra blavenca que m'ensopia... Jo em cansava, peró l'anava seguint; el seguia sempre sense dir res.
De sobte es va aturar i es va girar vers mi. Era a la vora mateix d'un precipici insondable.. De l'envolum de l'espatlla, varen eixir-li dues ales immenses que van tapar tota la volta del cel. La seva estatura va esdevenir també im
mensa; el cap li tocava ais núvols i el nimbe lluminós que li voltava el cap era tan intens que
enlluernava. Una ratlla irisada amb els colors de l'espectre, dibuixava la seva silueta Humino- sa sobre el fons blavenc.
Va agafar-me i recolzat dolíament sobre els seus bracos vaig comentar a baixar. Quan va durar la davallada? No ho sé. M'ensopia el
repós després del cansament i em semblava que; m'adormia sota un immens para-caigudes.
No vela quasi res; sois, al fons de l'abim, una ratlla lluminosa, vermellenca i enverinada com una esquerda de volcá, que s'accentuava a mida que baixávem i quem'omplia d'inquietud..
Per fi arribárem al fons; era una valí inami- dable voltada de muntanyes rocoses, estriba- cions formidables d'aquell imponent monument. A la fa^ana d'una cova, la qual em recordá l'entrada de les grutes d'Artá peró cent voltes
engrandida, hi havia escrita, amb lletres de foc, la paraula Infernus i al davant, en una altra
cova, la paraula PURGATORlUM amb lletres de un vermeil menys enverinat.
A l'infern no vaig voler-hi entrar, encara
que em moria de ganes de saber com era;:
aquel! rétol en Hatí que li donava un caient de cosa oficial em va fer témer que no trobaria