Page 21 - civtat20

UN ANTIPENDI INÉDIT I UNA ANTIQUlSSIMA ADVOCACIÓ CATALANA
decoració del fons formada per dibuixos
geometries embrutits en pasta de guix, a imitació del repujat de les planxes metálMi-
ques, segons la técnica deis antipendis simi lars de les terres lleidatanes, el nombre
de les quals per cert, no arriba en total a una dotzena.
Des d'aquell moment ens intrigá el salva- ment i l'estudi d'una peqa, l'importáncia de la qual ja no tenia dubtes. 1, abans de proce- dir a la fixació de les parts balderes i neteja del conjunt, traguerem un minuciós cale del dibuix ratllat, que aqui reproduim (fig. I),
per tal de no perdre detall i estudiar degu- dament la significació de les escenes res-
pectives.
Posat en ciar el dibuix, no fou rápida
la seva interpretació. Quins eren aquells
sants? Saquejárem inútilment la gran pedrera
gótica del Vorágine i altres autors antics. Res no trobárem, tampoc, que s'avingués
Encara que, a cop d'ull, el nostre parer
fou coincident amb els demés, una certa torals Catalans. Sortosament la obra del Pare
intuTció barrejada de respecte, i ádhuc de Doménech ('), impresa a 1602, ens tragué de remordiment, ens impulsa, per dues o tres dubtes i, ademés de descriare uns sants
Els que vigilen eis documents escrits o de carácter artistic que, amb lentitud pero encara sense esgotainent, van descobrint-se,
ja sia per una constant perfidia en percassar- los 0 de resultes de casualitats afortunadas, el cor se'ls aixampla i senten una joia infan til en fer una trovalla interessant o curiosa.
Aixi ens va passar ara no fa gaire. Un
marxant de Barcelona tenia un antipendi eixit de les ermites de la muntanya lleidatana.
La fusta era, en part, coreada en forma que, a no ésser per 1' embarrat que 1' encerclava i la capa de guix de preparado de la pintura, no s'hauria aguantat sencera.
Els encarregats de les adquisicions per nostres museus oficiáis o col leccions parti
culars no volgueren adquirir-lo, o bé n'hi oferiren un migrat preu de desterra; i aixi roda mesos i mesos d' un costat a 1' altre del magatzem d'antiguitats amb perill imminent de destrucció.
vegades, a inspeccionar novament la taula. A desgrat de les llacunes en les quals
la pintura era invisible, es descubría fácil- ment tot el dibuix deis assumptes que 1'ar tista havia ratllat amb fermesa en la capa de
guix, sense que, de moment, pogués tras- lluir-se de qo que es tractava, per ésser
aquelles representacions del tot diferentes de les acostumades. Al mig s'albirava una
santa dreta amb corona al cap i, al voltant,
quatre escenes del martiri de dos personat-
ges, home i dona: aqui se'ls vela negats junt a una barca, allá lligats a unes rodes de
turment, més enllá es descobria un home sense cap i, arreu, reis, guerrers i ángels.
amb escenes ajustades ais gráfics de l'anti-
pendi, ens proporcioná altres noves interes- sants, per tractar-se d'una advocació molt
arrelada, aleshores, en el seu poblé nadiu. L'edició espanyola del Año cristiano del
P. Croisset el copia en gran part.
Aixi vinguérem en coneixement de la
gran devoció que es tingué a Catalunya ais miraclers Sant Iscle i Santa Victoria en
els inicis de l'edat mitjana, i la qual aná
davallant a partir de les darreres centuries
gotiques fins a esdevenir rural i minsa en el renaixement.
amb aquells martiris, en els més moderns san-
(1) «Historia de los Santos del Principado de Cataluña». Aqueixes escenes destacaven sobre la Página 212.
— 131