Page 22 - civtat20

Aqueixos sants eren fills de Cordova, de la qua! son els patrons, i el sen cuite
no traspassa les terres iberiques. A comen-
qaments del segle IV, regnant Dioclecia i Maximiniá, el pretor de la Bética, Dió, va manar que tots els cristians havien de adorar els déus gentílics sots pena de mort en cas d'infracció. Els joves Iscle i Victoria, ger- mans, rics i orfens, foren denunciáis com cristians. I, després de resultar inútiis els procediments persuassius, se'ls voigué obli gar a la forqa.
Assotats bárbarament, se'ls tanca en una
presó infecta deixant-los morir de fam. Pero,
comparegueren, miraculosament, uns ángeis a consolar-los i els portaren aliments. És r escena superior dreta del antipendi, repre sentada d 'una manera convencional d' acord amb r época. A un costat el pretor, assegut al tron i amb corona al cap, dona ordres a un soldat armat de gran espasa: i, a I'altre, costat es venen els sants de eos sencer, entre els dos forats de la finestra geminada d'una
torre o presó, de la part alta de la qual da- vallen els ángeis consoladors.
Cal advertir, que en aquest, com en
alguns altres frontals Catalans, les histories comencen per dait a la dreta, per seguir cap a l'esquerra i passar, després, a baix en forma circulant o rodada.
El quadre superior esquerre ens explica l'execució de l'ordre del pretor, de llenqar els dos joves cristians al riu Guadalquivir amb una pedra al coll. Apareixen novament
els ángeis i són salvats.
Aleshores, Dió enfurismat mana que els
lliguin a unes rodes que rutilin sobre gran foguera perqué morin rostits, tal com s'ex- pressa en el quadre inferior. Un botxí dóna voltes, a la vegada, a les dues rodes, una amb la má i I' altra amb el peu, mentre amb r altra má atia el foc: resulta un funcionan model. Pero, per un voler de Déu, el foc no molesta els sants i en canvi es dirigeix con tra els bárbars gentiis que, amb fruTció,
presencien Ilur martiri.
I com sia que Victoria no para d'alabar a
Déu i recrimina les falses creéncies, Dió mana que li tallin la llengua, com veiem en Túltim requadre. Malgrat aixó, morí asset-
132 -
jada alabant Déu en veu alta. A la dreta, tot just s'albira un eos sense cap, que al'ludeix a Sant Iscle, qui fou decapitat en l'anfiteatre.
Al mig de I'antipendi 1'artista es limitá a
pintar-hi Sta. Victoria. En canvi ja en el
segle XVI el P. Doménec es plany que,
d'ordinari, no s'anomeni més que Sant Iscle,
prescindint de Santa Victoria, com passa,
avui dia. Són abreviacions o preferéncies
que sovintegen i que foren el primer motiu de confusió per interpretar l'advocació de
nostre frontal.
Es conta que algunes de les relíquies
d' aquests sants foren portades al castell de Sant Iscle propietat del comte de Cabrera
qui, méstard, les va entregar a l'església de Sant Salvador de Breda, d'on copia aquell autor Pacta d'autenticitat redactada en llatí i amb la data del 15 de juny de 1263.
Precisament, P antipendi estudiat corres- pon a aqueixa segona meitat del XIII, en el moment de transició artística, en el qual
conservant-se en ells la estructura románica,
vénen, ja, afectats pel goticisme; així són la major part dels pal "lis que figuren en
nostres coPleccions.
Arreu de Catalunya vella són nombroses
les esglésies i ermites romániques i gotiques
dedicades ais sants cordovesos. Recordem, a
Patzar, Sant Iscle de Sabadell, Sant Iscle de Vallalta prop d' Arenys, Sant Iscle de Vidre- res al bisbat de Girona, la capella lleidatana on pertanesqué nostre antipendi, etc. De
moment ens concretarem a dir quelcom de dues esglésies enclavades a la comarca man-
resana, de les quals en tenim documentado
que es remonta al segle X, si bé es concep una major antiguitat.
Una d'elles és a tres kilometres de Man- resa. Fem-ne un xic d'historia. A la primera meitat de la desena centuria un noble man- resá anomenat Sala, i la seva muller, Ricar-
dis, volien fundar un monestir de benedictins pels voltants de la ciutat. Durant molts anys no acabaven de decidir el Hoc d'emplaqa-
ment, el qual deixaren en blanc en el com-
promís de donació, segons pogué comprovar el P. Villanueva ('). De moment, s'inclinaren
Página*205.'® ® 'glesias de España». T. VII.