Page 17 - civtat20

CRÍTICA CIENTÍFICA
ELS POLS FUGITIUS
No obstant, cal recordar, que Euler va
operar suposant que la terra era indeforma ble, cosa que en realitat no és aixi, puix que a més de les parts liquides que la composen, cal teñir en compte les deformacions degu- des a l'elasticitat del globus terraqui.
Si la Terra fos rigida, el seu pol de figu trasliació, la Terra adquireix en 1'espai ra seria invariable, pero no essent aixi, al
En recordar els treballs i el nombre de victimes que ha costat la conquesta del Poi, hom pot preguntar-se: és que reaiment po- dem fixar el punt on convergeixen els meri dians de la Terra?
La resposta és negativa. Com a conse-
qüéncia del seu moviment de rotació i de
una estabilitat semblant a la de les baldufes o
els giroscops, car el seu i eix descriu una superfi
cie cónica entorn de l'eix principal de l'eLlipsoide ■central d'inércia; i, per
tant, el Pol, intersecció de l'eix amb la superficie de la Terra, es desplaqa ■continuament damunt deis mars glaqats.
Aquest moviment fou
estudiat teóricament per
Euler, qui suposá la Ter
ra indeformable, i troba-
va que dit moviment era
periodic, i d'un periode de 10 mesos aproximada-
girar entorn d'un eix de
pol diferent del de figu- I ra, les forces centrifu
ment. Hi hagueren sospites (Bessel, 1821) de qué el periode era más llarg, fins que
famericá Chandler trobá la llei del movi ment (resultat d'un sens nombre d'observa-
cions), el qual moviment resulta ésser com
post d'un de circular, de periode de 14 me sos amb una semiamplitud de 0,12 i un altre
d'eliptic, de periode 12 mesos y semiampli tud compresa entre 0,04 y 0,20.
No va deixar d'estranyar la diferencia tan gran de periode entre els 10 mesos tro- bats racionalment per Euler i els 14 trobats experimentalment per Chandler; pero hom no gosava admetre l'opinió d'aquest últim en atenció a l'autoritat cientifica del primer.
tric, va confirmar teóricament les experién- cies de Chandler.
De manera, que els esforgats explora-
dors que pretenen la conquesta del Pol, ex-
posant-se a les fúries del glaq, malgrat arris- car-hi vides i cabals, no poden aconseguir-ho.
Els haurem de dir com Alfons Berget, de
l'lnstitut Oceanográfic de Paris: «Més que
clavar una bandera al Hoc on per uns mo
ments hi ha el Pol, seria propi agafar quatre
estaques, lligar-hi una corda de manera que fes un tancat d'uns 20 metres de costat i col-
locar-hi un lletreret que digués: El Pol és ací díns>.
LLUÍS AUGUET
Trajectória del Pol des de l'any 1912 al 1918.
coordenades representa la posi- ció mitja del Pol; hom pot observar que les
seves oscilMacions queden gairebé incloses en un quadrant de 20 metres de costat (de
punts en
la figura).
X
1
gues originen una defor- mació elástica del solid,
que tendeix a aproximar el seu eix de figura al de
rotació, de manera que el nou pol de figura es
tará més aprop del de ro tació que el primer; i si la velocitat angular d'a
quest era la corresponent al cicle euleriá, la del pri
mer será més petita i, per
tant, el periode més gran.
Aquest raonament,
degut a Newcomb (1892), essent purament geome