Page 9 - civtat2

preu envers la dona; envers totes les dones.
Total, perqué amb la seva musculatura de
masclot, amb les sevesmaneres expeditives,
conquista unes quantes folies, grosseres o
degenerados. I amb tot aixo, traq caracten's-
tic, el Dr. Verdós és en el tons un sentimen
tal; un sentimental mal educat com tanta
degent nostra; qui coneix la seva grosseria i sentint-se impotent per dominar-la, prefe-
reix abusar-ne. Ací i allá, el veieu enter- nir-se per una amoreta cursi, per un paisatge
sentimental; per un record pintoresc i anec dotic de la seva terra. En Joan Santamaría,
ha traqat aquest tipus amb singular relleu qui el fa más desmesuradament grotesc i carica túrese. Pero no estem certs que en Santama- ria hagi volgut fer una caricatura; al contrari, ell sembla haver volgut fer del seu personat- ge una mena d'heroi.
El nostre novel'lista mostra a cada pas
envers el seu doctor Verdós una viva com-
plaenqa i simpatía.
I ara, que sorgeixen entre nosaltres tants
percaqadors d'immoralitat a la nostra litera tura, volem assenyalar-los aquests fet signi- ficatiu: En Santamaría simpatitza amb el seu
personatge. Si no coneguessim altres obres d'ell, creuríem que el llenguatge barbar, ba- rroer, que sovint usa, 11 ha dictat el desig de retratar millor el seu heroi; pero ja sabem com aquest llenguatge és el de tots els sens Ilibres. Hi ha, dones, entre l'estil general d'en Santamaría i el protagonista d'aquesta novel- la, molts punts de germanor. Es més, la filoso fía, diem-ne filosofía, del doctor Verdós, ma terialista, rebaixadora, denigradora, al fons de la qual trobem el més feroq nihilisme, sembla ésser la d'en Santamaría. Mireu, sinó, el le ma del Ilibre seu: «Després de la suprema felicitat de no haver nascut, la sort millor del qui ha vingut al món seria morir a l'instant ma- teix de néixer». .Algunes pagines, algunes
descripcions d'una intensa i vigorosa poesía, ens poden fer esperar en l'estil i ádhuc en
l'esperitualitat d'en Santamaría una depuració i elevació. Ell hi guanyaria i tots nosaltres,
amb la nostra literatura.
Rere Corominas — Silen
En canvi, la barroeria, l'agosarament de
paraula i de representació, no són en aquest Ilibre, Silen d'En Rere Corominas, cosa essen- cial, sinó volguda, superposada; recurs lite- rari, resultat d'influéncia literaria, al cap i a la fi. Pero deixeu-me dir uns pocs mots tan sois del Ilibre que ara mateix el precedía: