Page 11 - civtat2

Manuel Brunei representa una bella superado de la barroeria i la barbárie; pero tot seguit un excés d'ironia qui en el fons procedeix encara d'una mena d'inadaptació, li fa témer abandonar-se massa a les cuites admiracions, ais erudits lirismes. I aleshores es fan pro- sales volgudament, volgudament barroers.
Pero en Manuel Brunet el traeixen la se- va cultura ben digerida: la seva exquisi- da sensibilitat. I no pot realitzar en el Ilibre alio que ens anuncia en el proleg. Ell vol rebaixar la importancia deis grecs que en- vaTen alguns punts del nostre Empordá; i tot el Ilibre pero, vulgui ell no vulgui, és un bell cant al nostre contacte historie amb la Gra cia. Vol presentar-nos escenes ben prosai-
ques i el tendre lirisme li traspúa per tot arreu. Per exemple, l'episodi del mariner grec
i la noia empordanesa, les mans dels quals es troben per primer cop sota la panxa calentona d'un pollastre, és digne del «Dafins i Cloe». Ell vol, ens anuncia que ens presentará uns grecs polioses i escapats de presidí, fent un desembarc grotesc. 1 el desembarc i la ins- tal"lacio i la presa de contacte amb la raqa nostra i les primeres influéncies de la civilitat hel'lénica, resulten en el fons d'una gran solemnitat i d'una gran bellesa. Ja en pot acumular de prosaics details; no re'ix a esvair la poesía ni la grandesa deis mo ments. Els grecs d'en Brunet vulgui ell no
vulgui, porten amb ells tota l'atmosfera, els
gestos, les accions fecundes, de la més bella civilització que han tingut els homes. I és
que la grandesa de Grecia, és de mena tan vivent, tan humana, que pot harmonitzar-se amb les coses més usuals i més familiars de la nostra vida. Vos qui llegiu continuament
Plato, prou coneixeu aquest miracle de fa- miliaritat i grandesa. Hi ha els grecs fal-
sificats, els grecs literaris, segle disset,
d'académia; pero qui pensa ja en aquesta mena de grecs? Els grecs d'en Brunet
són veritables i son els nostres, malgrat llur condició social i espiritual; i el Ilibre d'en Brunet té págines plenes de grácia, de
joia mesurada, i vida harmoniosa que haurien admirat els grecs més selectes.
El seu Ilibre és un cant a l'Empordá. Pero és, per damunt de tot, un cant a la
Grécia eternal. I ádhuc quan en Brunet canta
l'Empordá tan finament i joiosa, canta, vul gui no vulgui, alio que l'Empordá té de ger- manor amb la Grécia eternal. Esperem grans coses, amiga, de l'escriptor qui comenta do-
nant-nos un Ilibre com aquest.
A. Esclasans — Articles inédits
Quan vaig llegir a La Revista per prime ra vegada uns articles de l'Esclasans, va
interessar-me vivament. Me'l vaig afigurar molt jove—divuit a vint anys—i vaig pensar, ho vaig dir també a un grup de companys, aleshores bastant escéptics respecte a l'es
criptor: «heu's aquí un xicot qui fará parlar d'ell. Si el conegués, li diria que estudiés
forga. Que es disciplinés forga; sobretot, en la filosofía, i que es calmés, que apaivagués,
en tot cas que canalitzés, la seva impetuosi- tat jovenívola; que renunciés una mica al seu
jo, i les seves reaccions excessives. Si no, que es deixés de fer labor de critic i de pen sador, i es donés tot al seu lirisme i fes ver
sos, forqa versos>. Em van sorprendre forga quan van dir-me que l'Esclasans no era tan jove com jo me'l figurava. Les seves mane- res, els seus escrits, aquest Ilibre d'Articles Inédits, són pero deis vint anys i no deis tren- ta. Aixo, de totes maneres, no és estrany entre nosaltres, on per una série de circums- táncies lamentables d'ambient i de cultura, les nostres personalitats van sovint endarreri- des. Amb tot, certes condicions disculpables i ádhuc admirables en edat jovenívola, esdeve- nen més tard imperdonables detectes, jo l'es- timo i m'interesso vivament per l'Esclasans: vuli parlar-li, dones, amb sinceritat plena.
I vull dir abans de tot com em molesta i
ádhuc em neguiteja, aqueixa seva actitud
de reacció constant contra uns imaginaris
enemies. Suposem que aquests enemies exis-
tissin, que no existeixen. Qué n'ha de fer ell en treballar la seva obra; qué n'hem de fer
nosaltres en llegir-la? Si ell té veritats a dir; si ell vol expressar belles coses, que en bon hora ho faci i no enterboleixi la pura vibra do de la seva sensibilitat, la clarividéncia del seu pensament amb les intrusions per-
—27