Page 8 - civtat2

Almogaverisme literari
Certament, amiga, de totes aqüestes no- veries que tine damunt de la taula no sé
quina recomanar-vos. Si no confiés en la vostra plena salut de cos i d'esperit; en la
vostra equilibrada intel'ligencia i absoluta
elegancia, que res en vos no pot descom
pondré, US diria que de tots aquests Ilibres no en llegíssiu cap. Els qui fa molts d'anys
lluitem pel refinament de la gent nostra en les maneres i en el llenguatge, no podem
gens gaudir-nos d'aquesta invasió de barroe- ria més o menys innata, de brutalitat en la
expressió, d'almogaverisme literari, que so- freix d'un quan temps enqa la nostra litera
tura periodística i Ilibresca. Quan considero la set, el commovedor afany de lectura en verb nostre qui s'fia despertat en els esperits
aquests últims anys, moltes i justificades te- mences tumultúen en el meu esperit davant
d'aquests Ilibres. Es cert que tenim les obres deis nostres magnifies poetes. Es cert que
tenim belles mostres de prosa intel'ligent i refinada. Pero ja sabem com els Ilibres nove
lescos, arreu del món, són els més recercats, els qui influeixen més directament un major
nombre de lectors. Si jo tingués la puixanqa d'un tira, d'un tira excepcional qui es propo- sés de plasmar acuradament i minuciosa la cultura del poblé seu, tal volta dictaría con tra molts Ilibres d'aquests unes liéis draco- nianes. Peró tinc l'avantatge que no soc
aqueix tira, encara que treballo amb totes les meves forces per la unitat i l'elevació de la
nostra cultura. Per altra banda pensó que
res, passi el que passi, ja no pot comprome-
tre-la; i en el fons, no m'esparvera gaire per ella el taranná d'aquests Ilibres.
J. Santamaría — Ma vida en doina
El més caracteristic de tots, en_ aquest
aspeóte, és la novel la d'en Santamaría Ma vida en doina.
Ara, en Santamaría, deixant-se de narra- cions extraordináries, donant-se al pie goig
de narrar fets versemblants, troba en aque- lles orientacions aixelabrades de la nostra
24-
literatura, l'ambient més propici per ais seus Ilibres.
Lloem sense reserves les seves admira
bles qualitats de narrador, la seva alegría de
tabular, el seu lust zu fabulíren, sense els
quals no hi pot haver bon novel'lista. Lloem també la vigoria, sobria, evocadora podero-
sarnent, del seu estil. Alegrem-nos que un
escriptor nostre sápiga descriare amb conei- xement i justesa, una pila de medis estran-
gers i reveli gran riquesa d'experiéncies vis- cudes en aquests medis i sápiga traqar-ne
vigorosament costums i carácters.
Sempre ens hem alegrat que homes nos- tres sapiguessin moure's en els medis vera-
ment europeas, com el peix a l'aigua. Ente- nem-nos bé, pero: com el peix a l'aigua; és a dir, amb l'agilitat, amb la gracia i l'elegáncia
dignes d'aquells medis. Pero el doctor Ver- dos d'en Santamaría en fa certament un gra massa; ell no es moa en aquests medis amb l'agilitat d'un peix, sino amb l'empenta brutal d'un corser salvatge qui entrés desbocat a una botiga plena de fines i artificioses por- cel'lanes.
El doctor Verdós és en veritat el prototipus
d'aquells homes de casa nostra qui ens han
avergonyit moltes vegades quan els trobá- vem a l'estranger. Per a ell no hi ha res de
par, ni de sant, ni de respectable. Orgullos de la seva torga brutal, de la seva muscula tura de camálic, de la seva masculinitat bes
tial, se'n serveix per a tirar-ho tot a rodar al seu entorn, per a brutalitzar coses i éssers.
Ja en coneixeu d'homes aixi: tot refinament de llenguatge, de maneres, el consideren hi
pocresía; tota delicadesa, feblesa; no venen de la vida sino el costat material, bestial, i és
complanen a rebaixar, a sollar tota humana
grandesa I elevació. L'episodi del rei d'Itália, amb la imposició que fa el protagonista a una
dama qui el vol, d'ésser presentat al monar ca perqué si, sense solta ni volta; la conduc ta irrespectuosament grotesca envers el minis tre qui l'ha de presentar; i, finalment, la evocació del rei en aquella situació lamenta ble; i encara, el goig repugnant de presen- tar-s'hi el personatge mateix, són ben carac- teristics. Per al doctor Verdós tot és miséria, tot és bruticia. Ell sent el més brutal menys-