Page 10 - civtat2

mar nostra que tant plau a en Pere Coromi- nas. Pero I'obra inestra del volum és per a mi la narrado «Supérbia», plena d'unabeutat viril i forta, d'una grandesa poemática a mo ments; d'una admirable concentració. I des- prés, encara, aquella delicia de «Les Oques», conté d'infants, d'una fantasia meravellosa. Per qué entre dos deis seus Ilibres per a per sones grans no ens donarla en Pere Coromi- nas, un Ilibre de narracions per a les petites?
Aquesta narrado ens demostra que ell
podría donar-nos una obra mestra en el ge nere.
Pero ja estic impacient per parlar-vos
d'aquest Silen, Ilibre primer de les «dites i facécies de l'estrenu filantrop en Tomás de
Bajalta». Fa dies que vise en companyia d'aquest Ilibre i no me'n sé desprendre. Bé podem dir, sense esperar els que el seguirán, que ell per si sol és deis qui formen época. Es un Ilibre d'aquells, excepcionals, on un gran talent en plena maduresa i en plena vigoria, acumula tots els tresors d'una vida riquíssima, d'una vasta i múltiple cultura, d'una llarga i apassionada recerca literaria i artística. Tot hi va en un Ilibre així; tot és bo que hi vagi: el terrible i l'horrible, i el sensual; i el bell i el lluminós i el pur i el magnífic. El conjunt, passi el que passi, en el Ilibre, diguin el que diguin Ies seves pagi nes, será gran, será bo i será moral. Perqué el presideix en tot moment una alta concep- ció de la vida i el travessa de cap a cap una intensa vibrado de santa poesía. I és per aixo que podem delectar-nos sense escara- falls en l'estupend Proleg fantasmagoric, «El
sopar de cán Garlanda», que serveix d'intro- ducció a la novel'la. Es una fantasia trucu
lenta, popular i culta a la vegada, com d'un Rabelais qui hagués passat per totes les
inquietuds modernes.
Després, quin magnífic comenqament, la
tiovel'la, amb aquell cant magnífic i profunde a la Casa Pairal. I aquella inoblidable figura
de Maria Anneta, la filia del mestre, flor
puríssima de poesía—i la seva morttan bella. I les escenes mestrívoles de la guerra carli
na on, per mi, en Corominas supera tot el que n'han tret els autors contemporanis espa- nyols; perqué hi ha en el seu Ilibre una vi-
26 --
bracio de veritat i de sinceritat, de vida i de
passió que cap d'ells no hi posava. I el com- movedor «Sermó de l'Ebre»; i a cada pas, les
magnificéncies del paisatge i les escenes de
muntanya i de ciutat i les recordances i les reflexions i les belleses d'estil; un estil espés,
concentradíssim, qui diu amb poques paraules moltíssimes coses, i les diu amb una forga i
una claredat, amb una bellesa, amb una mu- sica incomparables.
Tot aixo, pero, a l'entorn d'un heroi man-
cat, d'un tipus grotesc qui porta en la seva vida una tara qui a cada pas atura I'empenta del seu heroisme I el fa caure en el grotesc i en el ridícul. Tipus simbolic; de qué? d'alguna cosa irremeiable en la raga nostra? Sátira de la manca d'ales que observem sovint en la nostra gent d'avui? Tara, dones, momentánia, anecdótica? Aqueix funest tartarinisme qui es manifesta sovint entre nosaltres, malgrat de la fama que tenim de gent assenyada i positiva? Jo pensó, amb tot, que un tipus així en una literatura (com el Quixot, com el Tartarí), pot fer si I' isoiem, el treiem del Ilibre, molt de mal
Quants heroismes no podrá aturar el sen- tir-se dir en un moment decissiu i emprene-
dor, amb una rialla mofeta, «on va aquest Tomás de Bajalta?» jo voldria que en els volums successius en Tomás de Bajalta es redimís i superés el mal fetill de la seva tara, i ja que aixo no pogués ésser, voldria veure'l envoltat sempre, fins perdut, entre una multi tud de gent bella i heroica, submergit en pai- satges magnifies^ comparsa de magnifiques accions. jo m'headonat que la tara d'en Bajal ta, es fa oblidadissa molt sovint a través de les págines formoses d'aquest Ilibre. Tanma- teix en els inicis d'una cultura, com a heroi faceciós, més m'hauria estimat un Gargantúa o un Pantagruel, que un Tomás de Bajalta.
Manuel Brunet — El meraveliós des- embarc deis grecs a Empüries.
En fí, un altre novel'lista qui prova tam bé les gosadies de llenguatge i de situacions.
Aquest és també un cuite, un refinat, un sen sible. Com tanta de gent nostra avui, en