Page 7 - civtat2

LLETRES A UNA AMIGA CATALANA
II
Invocació Secular — Almoqaverisme literari — Ma vida en doina — Silen — El meravellós des- EMBARC DEUS QRECS A EmpCIRIES — ARTICLES INEDITS — POETES I CRÍTICS.
J. M.® López-Picó — Invocació Secular
Em plau for(;a de comentar, amiga, la
meva tasca revisora, dient uns mots d'aques-
ta Invocació Secular, llibre de plena madu-
resa, fruit de i'edat en qué els forts i cuites i
bons trebaliadors, produeixen amb tota segu-
ritat ilurs obres mestres. El poeta qui aitre
temps cantava la Ciutat Ideal (com avui
aqueils cants no són, avui, a totes les boques mormolants a free de llavi, vibrants de fortitud
i d'indignació?) el poeta de les Iluites triom- fants de Tanima invoca, (oh extravagancia! deien alguns), Adam. I ara tots reten home-
natge al llibre. Perqué López-Picó no pot extra-vagar i aquesta Invocació és un cant més, sobirá, del poema d'humanitat i de civili- tat que en anys jovenívols comeuQava. A través de tots els assaigs, de totes les expe- riéncies de matéria i de forma, les normes fecundes de López-Picó no variaven ni po- dien variar. La Invocació Secular és, per a la nostra poesia, una fita més, dones, de ci- vilitat i d'humanitat. Ahir la Ciutat Ideal, la
Psicomáquia. Ara, en plena maduresa, en pie
equilibri de seny i de facultats, la Parella
Ideal, la Trágica, Digna i Santa Parella qui
comenta i presideix la humana vida mortal.
Aqueix cant qui té tota la vibració severa, tota la serena dignitat i el sever lirisme deis
moments sublims que ens evoca, és ensems, un símbol poderós de la forta maturitat de l'home de familia. Aquí i sois aquí, ateny l'home la seva destinació més digna damunt de la terra. Abans, tot és neguit i lleugeresa i desordre; malaurat de qui pretén perllon-
gar-los. Després, serenitat de la bona tasca
acomplerta: felii; d'aquell qui s'ha fet digne de sentir-se'n plenament satisfet. I el centre
i el punt més alt de la vida, aixo: la parella i
la familia. La Imitació de la Parella fulmina
da per la colera divina; la Parella Pecadora
qui sap portar amb dignitat la Punició i amb front heroic, sembrant obres i filis, avanzar
vers la mort. Acabeu de llegir aquest llibre
i US sentiu més forts i més dignificats. I com
veieu a l'entorn vostre més repugnant i més
ridícul el carnaval de la sensualitat, de la se-
xualitat on giren i s'agiten tants infra-homes!
I tota l'horrible tragicomédia, tot el miserable
engany de la sexualitat se us fa més palés i més rebutjador. Bell complement, poeta ger-
má, deis vostres cants a la Ciutat i a les Mul tes de l'ánima.
No retreurem, després de tant haver-hi insistit tantes de vegades, les característiques
d'aquesta poesia. Mireu-les, només, portades a gran perfecció en l'expressió, més que mal
sobria i concentrada, grávida de pensament, fervorosa d'intens lirisme. Cada mot és una
frase; cada frase és una página; cada página
podría ésser un llibre. Només quan s'ha pen- sat molt, s'ha viscut molt i s'ha llegit molt, és
pot arribar a posseir una rica i densa concen- tració semblant. I el so, el so profund, greu i joiós d'aquesta música deis versos; d'aques ta música com avui no se'n fa gaire; perqué manca a tants de músics i poetes el fort i viril sentiment religiós qui alqava a sublims re
gions serenes el lirisme d'un Dant, d'un Llull,
d'unPalestrina, d'un Racine, d'un Bach, d'un Auzies March, d'un Haendel.
-23