Page 6 - civtat2

L'home és, dones, qui a la seoa manera ha donat fesomía a les nostres comar
ques les qaals, peró, ja en tenlen una altra de geográfica. I quan aquest home s'ha des- enrotUat dins ¡'ambient auster i limitat de la ciutat on s'estatja, ha feí mes albirable la
fesomia de les petiíes urbs. A Catalunya són ja algunes les ciuíats que poden oantar-se de teñir aquesta fesomia, perfectament palesa dins el panorama general de la nostra terra. Si aqaests nuclis o grups simplement s'han manifestat en una uocació cultural o artística, de uegades han arribat a imposar-se i a fer prevaldré llurs opinions per damunt de les que tenien una valor cosmopolita. Grups selectes de pintors, escultors, musics, poetes i periodistes han reveslit llurs respectives creacions amb íencis personalissim daquesta ánima pairal i aixó en cap moment no ha restat merit a llurs obres, ans les ha fetes més reeixides i preades.
La capital ha de mantenir sempre el seu contacte amb la terra. Els grups que fan vida dAtenea o dAcademia han de conviure amb aqueiis allres grups que escolten de més a prop els batees i els sentiments del poblé. La capital ha de realitzar una tasca de
puradora, pedagógica. Ha de polir-les, ha d'agengar-ies aqüestes fesomies moltes vega- des informes; peró ha descollar sempre tot go que d agita i vibra i exalta dins delles;
ha datreure-les amb simpatía, pero mal no ha dabsorvir-les ni anorrear-les. I, sobretot, mal no ha de traciar-ies amb to despectiu, malgrat deis tipismes, malgat de les imper-
feccions que puguin teñir donada la llur condició purament indígena.
Concretant-nos només a la qüestió del lienguatge, que és una de les manifesta- cions més directes de la nostra ánima, ia influencia exercida per les comarques ha estat
d'una eficácia salvadora i estimulant per ais barcelonins. L'aportació de mots vivents
que s'han mantingut purs a través del temps i les vicissituds. ha estat considerable. Que ho diguin sinó els nostres filóiegs, que ho diguin els nostres literats.
Per altra banda, el folk-lore ens ha fet conéixer uns costums tan pristins, tan im-
maculats, tan representatius de la nostra psicología étnica, que ells sois han désser su- ficients per a proporcionar-nos 4emes abundants, tant dordre intrínsecament pairal com social, els quals temes no poden pas avergonyir-nos si els tractem paral lelament amb aquells altres que més ens enlluernen perqué tenen una escaienga urbana i els rebem
impregnáis de la civilització més rígida i refinada. Esguardeu els nuclis intellectuals de Franga o ditália i veureu com ressorgeixen allí ádhuc en la literatura editada a les grans capitals, aqüestes petites fesomies provincianes a través d'una novella, dun drama, dun Ilibre de poemes o d'un mer assaig periodístic I potser i tot, si féssim un balang
general trobaríem com laportació <.docah en aquest sentit moltes vegades és duna su- perioritat i una dignitat irrefutables.
22-