Page 26 - civtat2

col'lecció de corbatas. Un dia, pero, va teñir tre En Prunella se'I mirava amb una indife-
la pensada de presentar la seva senyora a rintendent Garcia Tome i la cosa va canviar
d'aspecte. La senyora de Qarrigueta va ad
quirir una notorietat fulminant. Les «notes de Societat» deis diaris deien sempre que
era tan distingida, i tothom la va poder veure retratada fent caritat ais pobres en la sala del «Comité de dames». Mentrestant els
joves més brillants del Passeig de Gracia sostenien que la senyora Garrigueta tenia
les cames molt fines. L'entrada al «gran món> era un fet indiscutible. Va venir naturalment
que aquesta distingida senyora es va tallar els cabells a la «garqonne» i aquest acte que
no té res de particular, va fer una grácia ex traordinaria a l'intendent Garcia Tome El mateix dia dirigint-se al bon Garrigueta l'in tendent va dir-li: — El cor em diu que et faran regidor —. En Garrigueta va plorar d'alegria i al cap d'una setmana, que era la Festa de Corpus, ja va anar a la processó amb les insígnies del carree. Veieu, amic Prunella, el doctor Garrigueta no era cap heroi i va agafar fama. No tot depén deis ho mes. Quan les senyores volen, els seus ma- rits disfruten d'una gran consideració social.
El doctor va fer una rialla sorollosa men-
réncia que no podía dissimular.
— I bé — fa el doctor — qué en penseu
d'aquesta historia.
— Que és molt vulgar.
— Dones qué volíeu?
— Que em parléssiu de la vostra joventut. — La meva joventut? — digué mentre
els seus ulls s'il'luminaven d'una manera Cándida —. Tornen un altre dia i us contaré una historia d'amor.
— Sou un sentimental? — I vos, no?
— No.
Quina llástima tan jove. No sé pas quin món és el vostre. L'amor... Les dones... son uns animals molt arbitraris i apassionants; el seu instint no s'acaba mal. La meva joventut, amic Prunella, fou una cosa borrascosa.
I el doctor s' aixecá de la seva butaca com si es volgués desvetllar.
En el cel, que comen^ava enfosquir-se, hi havia uns nuvolets de color de rosa. La
campaneta del convent veí féu un repic, i un moment després passaven pel claustre les
ombres de les monges que anaven a resar, com cada dia, pels difunts i pels vivents.
Ignasi ARMENGOU
ELS ALLigONAMENTS DE LA NOSTRA HISTORIA
En aquests moments magnifies de la vida
espiritual del nostre poblé, mentre totes les activitats intel'lectuals i artístiques es plas men en una producció fecunda que troba ja un public preparat i un mercat de possibili- tats bastant considerables, hem de lamentar
que l'estudi de la nostra historia sembli cosa reservada a un petit nucii d'homes intel-
ligents, i a una colla, més reduYda encara, d'homes de bona voluntat. Els primers son
aqüestes autoritats del nostre món intel lec- tual prou conegudes de tots perqué ens cal-
gui nomenar-les, les quals, van servint al nostre poblé admirables versions de la His
toria de Catalunya. Els altres, cal dividir-los en grups. Els qui pacientment van escorco-
42-
llant els arxius comarcáis i transcriuen tot el
que sembla d'algun interés, d'una manera
gairebé mecánica, formen el grup més noin- brós. Els qui solament es dediquen a l'estu
di d'un aspecte, només d'un sol problema o
una sola época formen l'altre. Després hi ha — i aquests són escassíssims — els qui en
cada nota histórica cerquen les arreis racials més purés per presentar al public, completa- ment destriades, les lliqons de la nostra his- tória, deis motius accidentals aliens, que tants anys de foscor han fet aparéixer també
com a cosa nostra.
Tanmateix, avui l'estudi directe de la nostra historia resulta una tasca poc abelli-
dora i d'escás lluiment personal. Cal pensar