Page 27 - civtat2

que a Catalunya hi ha una tasca a complir, una tasca de sacrifici i d'estudi ignorat i se
gur, pero de fecundíssims resuitats en la formació de les generacions futures; és la
de desentranyar deis arxius de cada poblé, de cada parroquia, de cada masia les veiles
tradicions, l'esséncia de la nostra historia. Tot el material que així es reunís, demá
servirla perqué algún deis nostres historia- dors més autoritzats pogués fer una revisió deis estudis publicáis o poses un apéndix a les obres deis quatre o cinc homes que avui son Ies nostres autoritats en aquests estudis.
Entre ésser mal literat o esmergar la in-
teriigéncia en escorcollar els arxius per a una tasca de profit, l'elecció no és dubtosa.
No volem pas dir amb aixo que tothom ha d'esdevenir historiador. Només que cada u dintre del seu camp d'acció té el deure d'a- portar material que enriqueixi la nostra his toria. En l'ordre local hi ha molt a fer. Ens trobem — per exemple — que moltes ciutats passen a la historia amb una significació de terminada, perqué els historiadors locals s'han enamorat amb preferéncia d'un tema i prou. A Manresa quan hom us ha pariat de La Llum i per conseqüéncia de l'Acéquia, fora de la guerra de la Independéncia, el vulgus no sap res més de la nostra historia. No obstant, Manresa pot oferir lligons magnifiques des de la invasió deis moros passant per les glo riosos époques de la dinastía catalana fins a l'época del Compromis de Casp, Regnat de Felip IV i guerra deis aliats contra el nét de Lluis XIV, i el poblé les ignora perqué ens hem deixat enlluernar massa per gestes menys profundes.
Aixo mateix s'esdevé a tot arreu de la nostra terra des del pla de Tarragona a I'Em-
pordá, des de la clara mar de Barcelona a
Lleyda i el Bergadá. Hom parla massa deis romans i deis grecs i d'altres motius més
joves, que endebades intentariem esmen tar, per enfondir poc en els punís essen- cials de go que hem donat per dir-ne ge- néricament la nostra historia, en aquests
punís que ens senyalen époques i moments viriis de la raga, sacrificis aillats, afirmacions
ideologiques les quals avui serien una colpi- dora lligó per a cada indret de la terra, per a
cada familia, per a cada ciutadá.
Concretant més, Manresa és coneguda massa superficialment deis manresans i deis altres perqué ens han pariat molt de fets
histories, els quals, avui no són cap motiu
d'orgull per a ningú, mentre les lligons purés, les necessaries, queden massa inéditos. S'ha d'acabar la vergonya que Manresa sigui
sempre la ciutat de tal o tal altre fet, perqué Manresa és, per damunt de tot, la ciutat de
la continuítat racial a través deis pecáis que
hagi pogut cometre. Cal, dones, la divulga do apologética o analítica deis moments més
ignoráis i més genuins de la nostra historia, per tal d'alligonar les actuals generacions i enriquir les recopilacions totals de la biblio grafía histórica catalana, tot ajudant aixi a completar la unitat espiritual d'aquesta terra.
No obstant aquest esforg caldria que fos
general, car la manca de cohesió espiritual que hom observa avui en el nostre poblé és fruit dels escassos o nuls coneixements que té de la nostra historia. Wells, en el seu darrer Ilibre «Esquema de la Historia» (') fa notar que no pot haver-hi una pau, una es-
piritualitat comú sense idees histériques co munes. Aixo és el que demanem; sortir deis
circols viciosos per vulgaritzar la nostra his
toria, d'una manera orgánica, a l'alcang de totes les intel'ligéncies, perqué tothom pu-
gui guiar els passos d'avui per les lligons
que ens ofereixen aquells actes deis nostres avis, quan responien a la veu racial
Calen els Ilibres d'Historia doctes, per ais que són versáis en aqüestes disciplines;
pero ens calen, sobretot, ais Catalans, les
lligons histériques plañeres, escrites de falso
llaminera, com qui escriu una fantasia, per
qué sigui agradable de llegir ais que més ho
necessiten els quals soleti ésser precisament els que més depressa fugen deis Ilibres doc
tes i solemnials. Mentrestant,cada publicació
catalana, diari, revista, butlleti o el que fos, hauria de dur sovint notes histériques, escrites amb esperit critic, deduint la lligó del moment o senyalant Terror de Tépoca, perqué tots els
ciutadans anessin retrobant, sense gaire es forg, la prépia condénela racial.
F. FARRERAS-DURAN
(1) No confoiidre'l amb la Breu história del món del matei.T autor.
-43