Page 24 - civtat2

pecte, en canviar uns muntants de les portes,
.que eren de fusta, per uns de pedra.
A l'entorn del cas Torres-Garcia es pro-
duí l'escándoi. La gent comengá d'enterar-se
que aiguns pintors invitáis no acceptaven la comanda: Ramon Casas, Ricard Canals,
Joan Llimona, Lluís Masriera i Félix Mestres. Els uns renunciaren per cavallerositat, els al-
tres per patriotisme i altres per ambdues raons.
Sembla que l'obra no es portarla ara en- davant. La gent de la situado s'ha donat
compte que solament han pogut obtenir la col laboració del millor de cada cosa, fent
alguna excepció. El deixar sense efecte l'acord de decorar el Saló de Sant Jordi,
será un cástig merescut ais que sense pen- sar-s'hi gaire havien dit que sí.
***
Un altre esdeveniment d'actualitat ha es-
tat l'homenatge a Rusiñol pintor i literat.
Rusiñol és tant simpátic, ell i la seva obra
que — com digué Joan Sacs fa bastant temps — no cal escatir-ne els mérits. Malgrat tot,
el meu homenatge és pel Rusiñol pintor-
poeta de l'época de Montmartre. Aquella
época gris que quan en descobrim alguna tela tenim els pintors joves una veritable
alegría. Com també és pel Rusiñol deis di- buixos sentimentais del fi de segle — el Ru-
sinyol deis quatre Qats, del Cau Ferrat i de les testes modernistes.
**:i:
Entre altres esdeveniments artístics cal esmentar els cartells que s'han fixat en els murs ciutadans anunciant el Teatre Ecléctic i el Cicle de Teatre Rus, cartells interseccio- nistes pero més lleugers que trascendentals. També cal remarcar Texposició d'originals de cartells de Francesc d'A. Galí que tingué Hoc a cáti Dalmau. De cán Parés: l'exposi- ció Cases-Rusiñol. La de Joaquim Vancells, una de les millors, que ha fet aquest artista — sobretot els seus estudis i notes directos,
plens de recerca i de joventut. La de l'es- culptor Ciará, malgrat cert deixatament de l'obra actual, i la del pintor Jacint Olivé, as-
40-
sociat a Nou Ambient i dintre les tendéncies linealistes incisives al Van Gogh, les mi llors teles.
***
De Madrid cal esmentar el soroll que sembla que ha fet l'art catalá. Han desco- bert molt estranyats que no pintávem barre- tines, ni porrons. No tots els nostres artistes europeítzants han volgut anar a Madrid — cal fer constar que, encara que pocs, aiguns han refusat la invitació. Joan Colom p. e. ha preterit organitzar una exposició seva a les galeries Durand-Rual de París. La pintura catalana — cal no oblidar-ho — está lligada amb l'art francés que és l'únic de tot el món actual.
**
De París cal registrar el centenar! de Louis David, celebrat oficialment al Louvre el dia 28 de desembre passat. A Bruxel les on David és enterrat també es commemorá. S'han escrit estudis sobre la vida de David (la seva egolatría i manca de ciutadania: pintor de tots els régims) que han projectat molta Hum damunt la vida no massa idíl lica deis artistes. Josep Pía ha escrit sobre aquest tema un article formidable a «La Publicitat»: moralment hem quedat molt malament. Val més ésser homes tots d'una peqa, que bons artistes cínics i egolatres. A David li hem oblidat la vida rastrera i sinistra en grácia, sobretot, a aiguns retrats formidables; pero l'exemple de narcissisme artistic davidiá sempre será ben poc recomanable.
^^
Ha mort a París d'una operado, el pintor
d'avantguarda Félix Vallotton, nat a Lausan ne el 26 de desembre de 1865. Vallotton
restará enroiat, pero, en el moviment pictó- ric contemporani francés, dintre el qual tin-
drá, ben segur, un Hoc d'honor. Linealista i colorista auster no matava pero la sensuali-
tat ni el sabor de la pintura — aqüestes qua- litats es feien presents ben travades sota una
ben delimitada pero no insensible arquitec tura.
Rafael BENET