Page 28 - civtat2

Es imminent la publicació del volum «Obres menors» de Tacit, per la Fundació Bernat Metge, amb una intrucció de Fran- cesc Martoreli. La traducció és feta per Mi-
quel Ferra i Liorenq Riber, dos prestigis de les nostres lletres.
Fn aquest volum, raparició del qual s'es- caurá el proxim mes d'abril, es publiquen els tres tractats Dialeg dels Oradors, Agrícola, Germánía, els quals, com diu I'introductor, representen moments ben distints en la vida literaria de Tacit. Tots tres, pero, están
lligats per aquell nexe espiritual, indefinible i íntim, que és la comunitat d'autor, per aque
lla germandat que hom reconeix sempre en robra d'un escriptor, a través de totes les seves evolucions, a través de totes les mo-
dificacions que el temps, l'educació, les in fluencies externes, hagin pogut portar. «Pero, llevat d'aquesta interna unitat — prossegueix Fn Martorell — que ens fa endevinar ja en la primera obra de Tácit, moltes idees, molts sentiments i fins maneres de dir que perdu raran en tota la seva prodúcelo, cap altre Iligam no hi ha entre aqüestes obres. Fls temes, els intents de Fautor en redactar-Ies son ben diversos en totes elles i fins podem veure com l'estil mateix evoluciona davant els nostres ulls llegint aqüestes págines per on passa el Tácit, ciceroniá i retoric, influTt pels records i per les lectures de l'escola, i el Tácit de les Histories i els Annuals, amb tots els seus detectes i qualitats. 1 és que entre la data primera del Didíeg i la Germá nía han passat més de vint anys, ilarg espai d'una vida mortal, podríem dir amb mots del mateix autor nostre, més Ilarg encara si tenim en compte la vida vertiginosa i enfe- brada de la Roma del seu temps, actuant tan vivament damunt els seus homes. I és aixo el que cal atendré per a la justa comprensió d'aquestes tres obres: la data de la llur com- posició, la diversa situació de Fautor en es- criure-les i, servirit de fons, la Roma del segle 1, amb la seva grandesa i les seves enormes miséries.»
— Fl nostre col laborador, doctor Plus
Font i Quer, doná el dia 14 de marq una conferencia en Festatge del Centre Excur
sionista de Bages, sota el tema suggestiu de «La vegetado i la flora a les muntanyes».
Fl conferenciant exposá en línies gene rals les característiques climatologiques de
44-
la muntanya, la minva de la temperatura
mitja anual i Faugment de les precipitacions
aquoses, minva i augment que és possible
d'apreciar ádhuc dintre de la comarca de
Bages, en comparar p. e. el clima de Man- resa amb els de Moyá i Montserrat. La con-
seqüéncia d'una major abundáncia d'aigua a
la zona inferior de les muntanyes, no és altra — digué — que una més gran ufana en la
vegetado, una major densitat deis boscos i una vigoria més gran de llurs elements. Les
espécies, no obstant, segueixen essent les de la plana próxima, sense variació sensible.
Part d'amunt d'aquesta zona inferior, per mor de la minva de la temperatura, arbres millor disposats per a resistir temperatures més fredes, es fan mestres del terreny tot
foragitant-ne les espécies de la terra baixa; els arbres i arbusts del Nord, esfulladissos a
Fhivern, hi preiien plaqa, per llur tempera ment adaptat a dimes freds. Aquesta és la
zona muntanyenca. Nombrases diapositives del litoral de Catalunya i de diversos paTsos de la Mediterránia, per tal de mostrar-nos
característiques de vegetació del tot sem- blants, foren projectades en acabar aquesta
primera part de la disertado. D'altres, ens mostraren les profundes diferencies entre el
solell i Fobaga, com les del Montnegre, vestit de junedes, suredes i alzinars a la vessant que mira el mar, amb avellanedes i bosquerols de castanyers i roures de fulles fugisseres, mi- rant el Nord; d'altres, encara, la ufanía deis
alzinars de Montserrat i els diversos aspec tos de la zona muntanyenca a les muntanyes de FAtles, Serranía de Ronda, etc.
Fn passar d'una certa altitud, ens digué
el conferenciant, si la temperatura segueix
minvant, i ens dona médies anuals cada cop
més baixes, la pinja no augmenta; ans bé, a
partir d'un cert nivell, variable en cada nucli
muntanyós i influenciat per variadíssimes
causes, comenqa a decréixer rápidament Fl clima alpí, pel que toca a la pluja, suposa
precipitacions d'escassa densitat, gotellades
freqüents i passatgeres, les quals si bé son
prou per a mantenir una humitat superficial en la terra, i com a conseqüéncia herbéis
frescals, no abasten a satisfer les necessitats
aquoses deis arbres, de reís més profundes i molt més desenrotllades.
La disertado del doctor Font i Quer pla
gué a tots els concurrents, els quals li dedi caren, en acabar, una forta ovació.
BREVIARI