Page 12 - civtat2
P. 12
torbadores d'una Huita anecdótica i personal. Es alio que ell pugui dir-nos 1 expresar-nos com escriptor, no alio que if pass! en les se- ves Unites quotidianes el que ens interessa. Aix5 darrer, en tot cas ens interessará d'ell
com amies, des d'un punt d'albir moral i so
cial; i encara des d'aquest punt d'albir, li
podrem dir, puix que en tenim ja alguna ex
periencia: car amic, no us neguitegi que no es
par-li de vos; el que contra vós pugui dir-se; féu tranquilament i serenament la vostra
obra. Diguin el que diguin, facin el que facin, la vostra obra existirá. Si heu dit una veritat, no siguen impacient, ella sabrá imposar-se. Si heu expressatuna bella cosa, ellafarásegu ra via. O és que voleu que es par-li de vós?
Aspiració candorosa! Sou ardentment filodo- xe, amen la gloria? Guanyeu-vos-la! Com? Treballant la vostra obra serenament, acura-
radament; amb totes les vostres forces, amb tot el vostre esperit posat en ella. Si heu
reeixit, la gloria vindrá fatalment, pesi a qui
pesi. No és sois una candorositat, és una immoralitat de torbar la pan del vostre pensa-
ment, la puresa de la vostra intuTció, amb cap
preocupado qui els sigui aliena. 1 tota la vostra obra está lamentablement enterbolida
per aqüestes preocupacions. Penseu que un deis més bells esperits de Catalunya va en-
fonsar-se trágicament, no fa gaires anys, a causa sobretot d'aquesta preocupado en- vers la seva personalitat anecdótica i aque lla reacció constant contra els sens reals o suposats o creats per ell, enemies. Tota la seva obra deis sens últims anys d'escriptor catalá, la véiem tarada i tacada per aqüestes
preocupacions i aqüestes reaccions.
«Qui vulgui salvar la seva vida, din
Jesús, la perdrá». ¿Voleu ser vós, voleu sal- var-vos vós? creieu-me: perdeu-vos en la
vostra obra. A vós us ha d'nteressar, per damunt de tot la vostra obra; a la vostra obra no l'interessa ni li ha d'interessar de vós. Compliu amb ella un deure, una missió qui us ha estat donada, no un caprici, una pre- feréncia personal.
Subjectiu, subjectiu! Si fossiu realment
subjectiu, absolutament subjectiu, ens inte- ressaríeu com una curiositat psicológica més
o menys anormal; no com a escriptor. Més 28-
ens interessareu en la vostra obra com
menys la vostra obra sigui vostra i més de tots nosaltres. Vós si de cas, ens interessa
reu després de la vostra obra; el que haureu de procurar aleshores és d'aparéixer ais nos- tres ulls ben digne d'ella. El que ens interes- sem per vós us ho heu de guanyar; us ho heu de guanyar, fent una obra el més des presa de vós que sigui possible.
Subjectivisme! les coses són com són; les veritats, les imatges són com són; doneu- nos-les vibrants de la flama d'amor i de vida
que porteu en vós; pero no ens esmoleu
imatges i veritats d'aquesta manera; com si en volguéssiu fer sempre espases per ferir
algú. No les llanceu amb violéncia corn a
pedres o com a bombes; que no és el servir d'armes personals i de projectiis venjatius
llur funció propia.
Després, l'exagerat subjectivisme porta aixo: l'afany de dir coses noves, coses que
no hagi dit ningú; i de dir coses fortes, que facin empipar forqa. Quant de temps, quan- tes d'energies perdudes!
L'Esclasans després, pretén ésser home de sistema i diu: «jo tinc un enorme avantatge damunt de ioi?, (vanitat candorosa!) i és que
Jo soc un home de sistema (bella cosa certa- ment ésser un home de sistema) bo o dolent,
pero, (mata cosa; cal teñirla seguretat que el sistema que seguim és bo; és una immo-
raiitat seguir un sistema doient; donarse a un sistema del qual es dubta), pero sistema
(errada; un sistema qui pot ésser o és doient noésun sistema) i sobretot meu.» No i no; no
hi ha sistemes personals, propis d'un home; el carácter d'un sistema és justament el de ser universal. Cap filósof no ha tingut d'enqá
que hi ha món, el sen sistema, ni Descartes
qui pretenia haver-ne trobat, tot sol, un. Dones, l'Esclasans no té sistema. Amb tota
eqüanimitat vuli llegir per vós, amiga, el
pretés sistema de l'Esclasans i extreure'n tot el que hi hagi de bo. Aleshores parlaré
mésextensamentde les millors idees d'aquest Ilibre d'articles.
Les contradiccions pero, les afirmacions retundes, sense veritable consistencia de pensament, omplen tota l'obra de l'Escla sans. Les inexactituds hi són a cada pas; el