Page 13 - civtat2

parlar de coses que no coneix exactament, és freqüent en els seus articles. Mai podeu
donar-ii una adhesió completa, no perqué
penseu el contrari d'eii, sino perqué el trobeu
injust, inexacte. Mireu un exempie; vol par lar de música, canta un ditirambo a Betho-
ven, i diu: «En un Victoria o un Palestrina, en un Bach o un Mozart, ádhuc, en un altre
grau, en un Wagner i fins i tot, si tant us
plau en un Strawinsky, hom admira els solu- cionadors de problemes (aixó és formidable,
amiga!), i els impulsors d'un tombant genial en la historia de llur art. (Observen els tron-
tolls d' expressló; qué val dlr tombant ge-
nlalpit) pero en Bethoven hi ha quelcom més
que no té cap d'aquests grans capitans de la
música; hi ha l'home formidable, l'home, tot
un home, amb totes les conseqüéncies», etc.
Ja sabeu vós, amiga, comqualsevol d'aquells
soliicionadors de problemes, és també tot un
home, tant home, méshomeemfarieudirque
Bethoven; perqué alio que l'Esclasans consi dera més d'home en Bethoven, l'impetuositat,
el desbordament passional, l'agitació dolorosa o joiosa, prou sabem ja com enterboleix de
cap a cap la seva obra. I aixo podem dir-ho vós i jo amiga, qui tan profundament esti- mem Bethoven i ens el sabem gairebé tot de memoria.
L'incertesa, la contradicció, l'inexactitud de pensament, contrasten amb la forma níti da i enérgica de les frases d'Esclasans; cal anar amb compte, dones, a deixar-se il'lusio- nar per aquesta energía d' expressió qui resulta sovint absolutament mancada oenclou tota mena de sofismes. Afirmar per afirmar,
perqué sí, perqué ell ho ha dit, és tipie de l'Esclasans; per aixo, ádhuc, quan té rao, ens fa la rao antipática. Cert és, que ell sosté que per a comprendre'l cal conéixer a fons tots els articles del seu sistema, no sois els publicats, si no els qui seguirán; pero cap sistema no pot justificar aqüestes inexacti- tuds o faltes d'informació. Si les volgués
justificar, el sistema es podría condemnar per dolent, a priori. Ens manca espai avui, amiga, per analitzar un per un els articles de l'Esclasans. Tots són plens d'il'luminacions, més sovint que de justos judicis. Hi ha en tot aquest Ilibre una pasta formidable en fer-
mentació. Manca l'objectivitat, la serenitat, la forta disciplina intellectual.
Sabeu quin article preferesc a tots els de
aquest Ilibre? Aquesta bella poesía en prosa qui es diu «Pluja d'estrelles a mitja nit>. Heu's aquí una obra excellent de poesía.
Heu's aquí el més profund i veritable frag ment d'aquest Ilibre. A poetes com l'Escla
sans, cal tal volta aquesta pura vibrado lírica, per a atényer realment la veritat més pregona i alliberada de miserables anécdotes.
j. M." Capdevila — Poetes ¡ Critics
El millor contrast que es pot oposar al Ilibre de l'Esclasans, és parlar-vos tot seguit del Ilibre d'en Capdevila Poetes i Critics. Heu's aquí un deis esperits més fins, més totals de la nostra época. I més normals, en el més pur sentit del concepte normal. I més delicadament originals. Llegiuel seu Prefaci. Quantes lliqons en tres págines concises! En Capdevila sí que sap en qué consisteix la veritable originalitat; prou sap que no la
compromet el teñir opinions comuns amb altres homes; prou considera com una bona
fortuna que «aqüestes opinions no li siguin exclusivos». Ell sap que el món í les coses del món són com són i no com nosaltres voldríem que fossin. Ell és, dones un objec- tiu, perqué l'objectivitat és la plena sanitud de l'esperit. Ell creu en un ordre d'idees eternals, d'eternals valors; de normes indis cutibles. Res més lluny del subjectivisme d'Agustí Esclasans.
Vós sabeu la meva germanor d'idees amb en Capdevila; jo també sentó el goig que les tneves opinions no siguin meves exclu- sivament i m'anguniaria que m'atribuissin
apreciadons d'aquelles que s'en diu subjec- tives i també cree en les Idees Eternals.
Personalitat, personalitat! com l'home
religiós qui més es dóna i més es troba, més es renuncia i més s'afirma, més es submer
geix en un ordre eternal i ateny més plena i
propia vida; així rescriptor,així el pensador, així l'artista. El qui es preocupa massa d'ell,
de salvar la seva personalitat moridora, res ni ell mateix no restará; que cap cosa ni cap
-29