Page 12 - civtat19
P. 12
90-
Vindré com neu, que cau i amara les entranyes
del camp i així fecunda de la pau
el fruit: davallaré de les muntanyes,
amb men ajut veurás renovellar ta joventut.
Flairós, son ombra amiga et donará l'avet,
prendrá la murtra el Hoc on és l'ortiga, serán per tu els meus mots pa de floret
i tot l'herbei
florint, al cansament dará remei.
Si Higa el dol ta vida, en pau l'embriaguesa
et mostrará la terra redimida,
el bosc i la muntanya fent contesa
de vence' en cant
que et membrará que estic al teu davant.
Pero jo no meresc
dolQor tan gran de mot:
tants pies com ve i no l'obro, sant Francesc!
aquest teñir tan Iluny de mi el singlot, i l'alt neguit
que endins més pur em torni tot sentit!
No dir: seductor meu
qui m'fieu enderrocat! ; més fort que no pas jo us mostreu, o Déu...
mos jorns sens befa, els homens no han deixat ..
mon cor rebel ^
s'alegra si per Vos pot beure fel!
P. Xavier d'Olot, O. M. Cap,
