Page 13 - civtat19

VIDES HUMILS TR1PTIC
1
ELS INCOMPRESOS
La remor del darrer tramvia s'acabava de fondre al lluny, i un silenci absolut ba-
nyava de puresa totes les coses que de moment en moment s' immergien més en
l'ensomni nocturnal. La ciutat, ara, era com un santuari, de tanta pau que tot exhalava. El saber que darrera de cada fagana hi havia homes, dones, donzelles i infants que en aquesta hora de repos eren de bell nou tan purs com Déu els havia format, feia els moments sagrats. Selena, des del cel, amb son vel xop de plata, completava Tencís.
Dos homes abaltits per 1' inefable hora
que lentament passava, somniaven amb els ulls oberts. Eren el vigilant i 1' home de les
obres. Amb les cadires recolzades a la paret, de cara al cel, el vigilant deia i redeia el seu vers:
Cel ciar d'abril fes-me com tu de pur
mentre l'home de les obres, cantussejava lleument un xic més enllá, 1' «0/z paradiso->
de U Africana.
D'un rellotge llunyá van caure lentes, tres hores.
Oh nit serena, plena de pau...
Seguia el vigilant: Oh paradise ..
filava sotto voce el tenor inédit.
Les aromes d' un jardí veí pessigollaven els narius deis dos homes de la nit. Així la
nit de l'un encara fou més serena, i el para dis de l'altre més bell.
Una estona després, l'home de les obres deixá el paradís i en el caliu d'un focarró que brillava a l'ombra va escalfar un xic de mi-
nestra. En tenir-la a punt n'oferí al company,
pero aquest, perdut en l'immensitat del seu lirisme i del nocturn encís, no en va fer cas.
Tot menjant, l'home de les obres s'ava- rava pensant en el dia gloriós que el public faria finalment honor al seu art. Tant com més daurat era el pensament, tant més durava l'enlairament del porronet.
Mentrestant el vigilant anava component in mente la seva poesía, a cada nova estrofa
de la qual s'exultava més 1'ánima del poeta
que ja es veia aclamat per l'auditori deis jocs florals on fóra premiat. En finir-la, el vigilant
es sentí felig, tant, que vessant-li la joia pels ulls i per la boca digué al company: «Escol ten que és maca: Cel ciar d'abril...>
El poeta finí, i res: L'home de les obres, amb la pipa pengim-penjam, dormia profuii- dament en el %^\x paradís. El vigilant venjá la contrarietat tot dient: «Tampoc l'hauria com
pres; la poesia no és per a segons qui...» De cop, el picarol d'un cotxe que per moments s'acostava, tremola en el silenci. El potejar del cavall i després el sec picar
de mans del veí i el soroll de les claus, aca baren de plegar les ales del cor del poeta... Al lluny la remor del primer tram matinal
anunciava el nou dia.
II
LA MULA
Novembre. Plou canQonerament. Fa tres dies que plou igual que ara mateix, sense haver parat gens. La monodia cantonera de l'aigua se m'ha ficat dins i em turmenta com
(*) Plau-nos, avui, honorar les pagines de Civtat amb aquesta fragments inédits d' Ignasi Folch i Torres, home bo i bon escriptor, traspassat fa poc temps, i de qui 1 Editorial
Mentora ha puhlicat suara la seva novel'la postuma «Idol vivent».
-91