Page 10 - civtat19
P. 10
ESPLAI
Deixeu-me dir, o pare,
ja que vos sentó a free
del cor, que de novella Hum s'amara
i en I'aura blana minva mon rosee;
que cap dardell
d'amor no pugui travessar ma pell!
El vi no m'embriaga,
pero estic lluny de seny
lligat en la material manyaga;
si dins de tant en tant m'arriba un reny,
ma joia pega:
amb cants de vanitat el reny ofega.
Per Crist jo sóc aixi
com un soldat custodi
qui seu indiferent al seu patir: em sembla no coneixer altre codi
que viure timid
de traspassar del goig present el limit.
Si veure'l nu em commou,
pero, poc em despulla: del que I'adversitat esquinqa prou
en tine i encar ho vol surgir I'agulla del meu desig.
Mon cor s'hauria de partir pel migl
Per Qo cal la Sageta
que Déu té en el buirac: del Pare si me la llancés la dreta,
deu viva íora, obert mon immund brac, i en ma buidor
el Verb, brunzent, seria creador.
