Page 11 - civtat19
P. 11
En el divi retruny
mon intim floriria,
de mi mateix em trobaria lluny
i en la vorada de i'eterna via damunt el gruix
de mos pecats seria un moraduix.
Essent poc més que ierra
no sé d'aiqar-me en Taire; encar que ein íeren de carismes gerra,
poc he sabut servar la pura fiaire: la trencadissa
no faci Déu de ma iníqua terrissa.
1 heus-aquí que foc
al meu entorn he enees per a teñir claror, em torno groe
d'espant, perqué en ma Hum no albiro res i paro las
en el dolor que en mi referma el pas.
En el dolor asseu-te,
o cor, i sens argent
amb ton amor podras pagar el deute a Déu; ton llavi enees en el corrent
de vi i de llet
si acostes, per nou foc serás reíet.
Voldria oir que em diu:
eixampla, pobrissona, les brosses miserables de ton niu,
perqué seré d'ara en avant corona damunt ton front
i et semblaran Ies penes sois un son.
De diferent manera esdevindrás orada:
cap mal no haurás de Tungia i dent de fera, serás novellament edificada,
haurás en gir
murada i torres d'esplendent safir.
