Page 14 - civtat19

i'humitat que traspua de tota cosa. El soro- liet iiilassable del gotellam en caure, m'ha
doiiat la sensació desagradosa de la ploralla
tocuda de I'iniant que es val d'aquesta arma
per a conquerir el caprici negat. Del plo- raner podría fugir-ne; de la pluja no, perqué tota la ciutat ho és una ploralla.
Miro el carrer des del baleó: tot és igual
que ahir, pero els arbres son d'un to més fose, de l'aigua que els regalima per bran
ques i soca. Al sol hi ha encara més fulles encastades que ahir; les faqanes de les cases són negres de ilargandaixades d'aigua morta.
Un ventet fred és l'únic que remou l'en-
sopiment de les coses. Aixó i 1'alegría d'un xicotás i una criada que festegen a la canto
nada, son com dissonáncies que trenquen 1 harmonía d'aquest dia autumnal.
Ella de tant en tant riu a grans riallades; 6ll li parla gairebé a cau d' orella. Quan
esclata la rialla de les procacitats d'ell, éls
paraigües de la gent que passa pel costat deis festejaires, tots es trontolen: és que els
ensopits vianants es sorprenen d'aquel des- acord. Després, les petites cúpules lluentes
segueixen avail amb el ritme d'abans.
L idil li ha durat llarg temps. Tant temps
ha durat l'idirii, que la muía junyida al carro de recader que hi ha a 1'altra banda del
xatnfra hauria tingut temps d'anar i tornar de Badalona malgrat son pas calmós. La mu-
la, naturalment!,— no s'ha queixat, i amb una resignado que sois tenen en el món
aquesta mena d'éssers tan plens de dolcesa, ha aguantat la plugeta implacable durant e larg íesteig del carreter. El guarniments 1 e sac que li cobreix les anques ja fa estona
que regalimen, Qo que abans la presservava e aigua, ara és tot el contrari. I els rega-
ums, tent torterols inversemblants, omplen d arabeses la peluda panxa de la bestia man-
sue a. L únic que en 1' esgotament de la muía dona sensació de vida, són les orelles.
^aigudes, retudes millor dit, de tant en tant es mouen amunt i avail amb un brandar
brusc. La resta de la córpora de ranimal,
p uja ha inutilitzada. Ni la cua té movi- ment De cop, l'home del festeig mira l'hora
1, tot esverat, es despedeix de la criada amb una moxaina un xic bárbara.
92—
Després, creient de segur que podría
recuperar el temps perdut en el llarg idlTli, s'arma de la tralla i amb una crudeltat revol-
tadora, sense un brí de pietat, colpeix dura- ment el cap retut i xop de la muía que
fins aleshores l'havia esperat calma i resig nada sense altra queixa que el moviment brusc de les enormes orelles.
La muía s'ha esparvillat i amb repetits
gests de dolor d'una expressivitat gairebé humana, entre extremida i furiosa de la ver-
gassada idiota, arrenca amb una poderosa estrebada pensant segurament —perqué en
tais moments jo cree que les bésties rao-
nen,— que en l'escola deis éssers naturals no sempre l'home és en el primer graó.
I segueix plovent...
Ill
EL RAM D'OLIVERA
Com quasi cada nit, la sort li fou adversa,
més, pero, aquesta vegada, car ni una so a de les moltes monedes deixades damunt
la taula havia retornat a la butxaca: tantes com sortiren a la Hum, tantes fugiren. ixi ho constata en Mateu en fer el ^ corriol amunt, de retorn a casa. La nit alta. En entrar al barrí de la casa, els l'abordaren; el que se li posa a tret re e puntada de peu que el féu gemegar o a nit. Obrí la porta i la pan santa de a
sa, en Hoc d'eixamorar-li l'esperit, ene
le' nquimerá més: tant com més beata eia^^^ sensació de calma i repós que sentía travessant les estances per anar a la ca'Ti
d'estat, tant més es tivaven els nirvis. aquella dol(;a escalforeta d' interior honest i
auster, li acreixia la vergonya del vici.
Les bésties remugaven lentes; els ex-
pressius soroHs de sempre indicaven abasta- ment que tot marxava bé, que la casa sepia vivint la seva vida, malgrat que ell disbau- xés d' hostal en hostal la propia i la deis altres. . .
I és que la mestressa vetlava de día i ae nit també, si més no, fins que ell havia arribat. Si aixó abans el satisfeia, després