Page 9 - civtat19

de documentació d'alguiis lustres. Aquesta politics a mitges. En casos excepcionals i diferéncia, uiia mica subtil si voleu, és d'una quan convingui per a l'interés comú, que
reaiitat colpidora; amb ella es poden explicar i entendre molts fracassos, molts posterga- ments de literats i de politics de tots els temps. Un literat amb un cúmul de coneixe- ments literaris considerable, poca cosa de bo fará si no sent una forta vocació o no té les condicions naturals apropiades per al conreu de la literatura. En canvi un politic, un esta dista modern, quasi sempre fracassará si no té un conjunt de qüestions, de problemes, ben estudiats i meditats amb anticipació i a base d'haver-s'hi passat moltes hores.
Pero, aixo vol dir que un estadista ha de desinteressar-se completament per la litera
tura, o encara més estrictament, que no pot ésser escriptor? El politic ésel maquinista de la vida deis pobles, el que es cuida de llur
avenq, quan més accelerat millor, tot evitant els xocs i descarrilaments. No en té pas prou
amb expressar oralment els seus pensaments, els seus projectes i les seves intencions. No en té prou, encara, amb el factor essencia- lissim de l'actuació. Un bon politic ha de
saber agafar la ploma quan convingui i es- criure articles, manifestos o Ilibres si aixi és
necessari.
iDeuen fer política els literats? Deuen
fer literatura els politics?*. Heus aci unes
preguntes ben tontes i que ja hauria de fer anys que haurien d'estar resoltes defini- tivament. Res de literats a mitges o de
facin politica els literats, o que facin de
escriptors els politics. Normalment, general- ment, que cadascú estigui en la seva esfera d'acció, en la seva activitat que li correspon. Fer-ho altrament seria voler embrollar la
qüestió. Res, pero, de rigideses ni de com-
partiments tancats. Que un literat agafa un tema politic i el tracta magistralment i amb
bona intenció? Ben vingut sigui el seu con curs de formado o d'orientació ciutadana.
Que un politic escriu uns Ilibres, uns articles? No li pot ésser negat aquest dret.
El revoltant és, pero, que molts escrip
tors, només perqué son periodistes, prosadors 0 poetes, ja es creuen amb el dret d'interve-
nir activameiit en politica com si politica i literatura fossin la mateixa cosa. D'uns quants
anys en^á que només em preocupen els es- tudis intimament relacionats amb la politica
1 aix5 potser m'ha fet veure com están allu-
nyats els camps politic i literari i quants literats hi ha que fan politica, és a dir, quants
pseudo-politics hi ha que no entenen (per manca de preparació o pel que sigui), ni un
borrall el que és la politica i qué és un bon
politic. A aquests aficionats, diletants o aventurers de la politica, nosaltres els ano-
menem, una mica despectivament, politics sense politica.
J. M." BORONAT
-87