Page 8 - civtat19

POLITICS SENSE POLÍTICA
A Agustí Esclasans
Sotn molts els que de púbers havem co-
mengat interessant-nos per la literatura, i
quepotserhavemescritenelsnostrespri mers aiiys d'escriptor sobre temes literaris
0 coses més o menys literáries. I com ha
d'ésser altrament? En un pais com el nos-
tre on la literatura sembla ésser la que ho
acapara tot, rúnica rama de l'activitat intel
lectual que té un prestigi quasi exclusiu, la
que entra més sovint cor i cervell endins,
per íorQa ha d'ésser la primera en atraure la atenció del jove inquiet que no vol aconten-
tar-se de fer d'espectador passiu en el magne
panorama de la vida.
Aixb ens ha fet i ens fa encara, molt
mal. Més del qué generalment hom pot pen sar. Quants escriptors que fan la viu-viu i
que mai no serán res més que mitjanies en literatura, si fossin en un altre país amb un
ambient propici on totes les disciplines intel lectuals fossin igualment estimados serien uns notabilíssims historiadors, assagistes, pensadors, historiaires o científics! No volem
pas escatimar merits a l'obra purament lite raria, ais poetes, prosistes i critics; pero no som pas sols a comprendre que al costat de l'interés i preocupado que tots sentim per la literatura hauria de florir esponerosa la
preocupado per totes Ies altres rames de la
intel'ligéncia humana. L'obra de l'lnstitut d'Estudis Catalans, els assaigs que sobre la
manca d'historiadors i politics s'han publicat a casa nostra, son una prova palesa de com aixi ho entonen els nostres capdavanters, els nostres millors escriptors, que no tenen una filia tossuda i incomprensiva.
Aquest mateix estat d'esperit d'infravaio- ració i d'impopularitat per tota activitat
intellectual que no sigui purament literaria, és el que ha fet que molts confonguessin
l'escriptor amb el literat. És que un escrip- tor, un periodista, un assagista, o un histo
86—
riador ha d'ésser forcosament un literat?
Nosaltres creiem sincerament que en té ben bé prou amb el minimum de coneixements
indispensables per tal de qué es pugui ex-
pressar correctament per escrit. Altres preo-
cupacions, altres caberles 1¡ prendran el
temps que d'ésser poeta o prosista li prendria el bell dir o el fer literatura més o menys
pura. 1 aixi passa a tot arreu, i aixi és natu ral que passi en tots els paTsos, a excepció
feta deis pobles que, com el nostre, no comp- ten amb una cultura ja arrodonida i treballada
pel transcurs deis temps.
A Catalunya, infants com som en tantos
coses, tot escriptor és al bell principi un literat. Pero després ve la tasca interna de concen trado callada, de perfilament de la vocació
innata, d'aquilatament de les particulars
possibilitats i afeccions. I son, per desgrácia, ben pocs els que tenen la valentía de desem-
pallegar-se de tot el seu passat més o menys vistos de poetes o de contistes! Prefereixen
anar publicant Ilibrets de versos o volums de
novelMetes curtes que saben anticipadament
que els faran sortir en lletres de motilo en els diaris. Són pocs els que rebutgen aquests
éxits facils per a endinsar-se en una obra fonda d'estudi, de preparado seriosa, que Déu sap quan els donará un profit o una. anomenada sempre restringida i mai popular.
Només els escriptors que sentin una irreductible vocació literaria haurien de de- dicar-se a fer de literats. Només els que sentin una vocació innata, pura i cordial per a la política haurien de dedicar-se a la poli- tica. Pero un politic, un bon politic, no es fa en quatre dies com pot fer-se un literat. En.
aquest les condicions naturals tenen una va lor, sino única, almenys enorme i decisiva. En canvi un politic, un veritable politic, poca cosa fará de bo si no coinpta amb una forma
do,ambuntreballdepeisonalpreparaciói;