Page 9 - civtat18
P. 9

Una associadó d'estudiants, la Federado
Catalana d'Estudiants Catolics, ha vingut
■celebrant, durant aquest darrer curs, unes sessions que qualificava de «Converses
d'Estudi> en les qiials eren posats a discus- •sió temes d'innegabie interés, no solament
per a la joventut estudiosa, sino per a tots «Is que es preocupen una mica de l'esdeve-
nidor de la nostra espiritualitat.
Com que, encara que l'homehagi d'ésser
tota la vida un estudiant, m'lia passat l'edat ja de poder-me donar aquest qualificatiu, jo no he assistit a aqüestes sessions. Mes, de lluny, i encara que per causes ben involuntáries, massa tard, voldria fer un bren comentari al problema enunciat en una de les darreres converses, que versa sobre si s'ha de reco- néixer una importancia preponderant a l'edu- cació del carácter sobre el conreu de la intel-
ligéncia en la formado espiritual del nostre
poblé.
No vull pas entrar en el detall de la dis-
cussió, que confesso que no he entes prou
pels extractes que n'he vist publicats. Pero a mi no m'interessa pas en aquest moment
dilucidar la major o menor importancia de
1'acció o del pensament, si fou veritat que
discutiren aixo els estudiants; el que jo vull
subratllar, tant si entrava aquest sentit, com
si no hi entrava, en la intenció deis que re
dactaren la proposta, és la importancia que
■cada dia convé més donar a l'educació, avui
eclipsada per la preponderancia de la instruc- -ció.
Cada vegada trobo més evident que el
perill més gran de les noves generacions, una mica en tots els paisos Ilatins, en la nos
tra terra potser més que enlloc, consisteix
en una deficient preparació per a la solució
de diferents problemes de la vida, en qo que
ateny propiament l'educació. No n'hi ha
prou amb saber moltes coses, perqué per molt que l'home arribi a saber, sempre será
molt més encara alio que no sabrá. Tant com .fadquisició de molts coneixements, té impor-
táncia l'educació de l'esperit per a saber
comprendre'ls, qo que vol dir tant com posar se en condicions per aprofitar els coneixe ments adquirits i adquirir-ne els que manquin en un moment donat.
Són molts els homes que, posseint una
gran cultura, demostren una gran incapaci- tat per a conduir-se en la vida. Són molts
els savis, ais quals la falta d'una preparació
per a la vida social, els fa ineptes perqué la societat en pugui treure tot el profit.
Fóra ben interessant, poder disposar del
temps i de la calma de l'esperit que són in dispensables per a tractar a fons aquests problemes. Pero un elemental coneixement deis problemes de la vida moderna, des deis
conflictes, sovint trágics, que origina en les families la pobra i ben sovint equivocada
educació que ais filis es dóna, fins a lesgrans crisis polítiques deis Estats europeas, revela
prou bé que l'home d'avui, que per terme
mitjá sap molt més del que sabien els homes del segle XIX, está sovint molt menys edu-
cat per ais problemes de la vida individual, de la vida familiar i de la vida política, del
que ho estaven els nostres avantpassats. Espero que ningú no creurá que, en
parlar de l'educació, em refereixo a les re
gles d'urbanitat i de cortesía. Em refereixo a l'educació en el sentit més ampli de la parau-
la, per a la utilització de tots els elements de la vida espiritual de cada persona en for
ma que donin el millor profit. Cal educar la nostra joventut perqué sigui útil; perqué cadascü ho sigui a sí mateix í ho siguí a la societat de la qual forma part. Cal donar a cadascú una preparació del sentiment, del carácter, de la íntePIigéncia, que el faci apte per a estimar el que s'ho mereix, per a comprendre tot el que li convingui, per a defensar-se deis perills que constantment sorgeixen, per a viure integralment una vida forta i sana i digna.
Convé per a tot aixó, estudiar molt i adquirir la major cultura possible; pero els
-59
EDUCACIÓ


































































































   7   8   9   10   11